Soc l’Alba Granell Rosich, cerverina i professora de Llengua Catalana i Literatura en un centre públic.
Si amb vint anys m’haguessin preguntat què voldria ser més endavant, probablement no hauria dit professora. Ara, ves per on, aquesta faceta és una de les que més em defineix. Més de deu anys després, penso que he sabut elegir correctament el meu camí professional. Hi ha dies durs en què m’envaeixen els dubtes, sigui perquè les correccions em consumeixen moltes hores i gran part de la meva energia o bé perquè ha estat un dia complicat pel que fa al comportament de l’alumnat. Ara bé, sempre intento recordar què és el millor d’aquesta feina: poder compartir el que saps i acompanyar l’alumnat.
Vaig començar com la majoria de companys, cobrint baixes i patint l’etiqueta de “professor substitut”. D’aquella època m’emporto un profund aprenentatge pel que fa al control de l’aula i el manteniment de la disciplina de l’alumnat. Després, vaig exercir un parell de cursos en un centre de l’Àrea Metropolitana on la llengua catalana era pràcticament inexistent. Treballar allà em va fer conscient de la realitat sociolingüística que hi ha en molts centres de casa nostra i em va permetre conèixer l’enfocament d’ensenyament del català com si fos, gairebé, una llengua estrangera.
Les meves metes professionals es podrien dividir en dos àmbits. D’una banda, pel que m’afecta més directament a mi, voldria treballar sempre actualitzant-me. Això significa tenir en compte les novetats en metodologies pedagògiques i en eines digitals. Si parlem més concretament de Llengua Catalana i Literatura, la meva especialitat, procuro estar al dia amb els usos ortogràfics i gramaticals, i també amb les novetats literàries. De fet, puc confessar que una de les meves grans pors professionals és quedar-me enrere en aquest sentit. D’altra banda, l’altre gran objectiu, que afecta sobretot l’alumnat, és obrir-los portes, és a dir, que allò que els ensenyo els pugui permetre entendre millor la vida, desenvolupar-se com a persones, créixer acadèmicament i preparar-se per al futur professional.