L’entorn personal d’aprentatge és una eina que ofereix multiples possiblitats, però com tot, té dues cares. Jo no puc incloure en el meu EPA moltes de les vivències del dia a dia, perquè simplement no son totes digitals: cada vegada que em trobo amb amics, n’aprenc alguna cosa, o cada vegada de camino pel carrer. Si, molt bé, quan camino puc descobrir nous comerços, i això ho puc buscar a Internet i incloure a l’EPA la ruta i els comerços nous que descobert que potser algun dia, visitaré. Però d’aquesta manera hauria de dedicar molt de temps a l’EPA, cosa que em faria estar molt pendent d’Internet, gairebé com una obsessió. Es podria dir que jo soc, segon defineix Jordi Adell una visitant d’internet, ja que, per ara, em continuo relacionant tant personalment com professionalment no a través de la xarxa, sino directament en persones i quan necessito alguns informació de la qual no en disposem, la busquem a la xarxa.

Un exemple d’aprenentage social que podria fer servir (però per ara no ho faig) és el wikilok (una manera d’introduir rutes). Cada vegada que s’introdueix una nova ruta, o que es decideix seguir-ne una que ja està creada, es pot linkar en el nostre EPA. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana n’he seguit una amb un grup de gent l’havia creat. Algunes de les persones que van venir, van comentar que algún cop havien seguit una ruta ja creada, però la natura canvia i quan trobes un petit imprevist, ja no la pots seguir. O sense anar més lluny, la ruta que vaig seguir dissabte passat, vàrem trobar un imprevist: vem haver de creuar un riu que habitualment no presenta cap dificultat ja que està sec o porta tant poca aigua que es pot saltar fàcilment. Però ultimament ha plogut, i el riu portava més aigua que de costum i no era possible saltar-lo (massa ample i massa profund, l’aigua superava l’alçada del turmell). Teniem dues opcions: o bé canviar la ruta i agafar un altre camí més llarg (i que segurament hauriem hagut de creuar el riu en un altre punt) o mirar d’improvizar un gual. Per sort, i com que coneixíem la zona, varem trobar dues pedres prou grosses que un col·locades al canal del riu, ens varen servir per poder-lo sense haver-nos de mullar.

Estic d’acord amb la idea de’n Jordi Adell, quan diu que per crear un EPA s’ha de ser un aprenent format. Clar, tu tries els teus objctius, mestres, eines, continguts i això té certs riscs: les manipulacions son molt fàcils, i els motors de buscar informació sempre ens proposen informacions que segueixen la línia del que busquem. Per tant, és molt fàcil caure en una fake new i creure’ns coses i actuar de maneres que son completament incorrectes.

Formar els alumnes perquè mirin i aprenguin critícament és tasca no només dels docents. Jo soc professora d’història i la història té moltes visions i moltes interpretacions i molta tradició familiar. Per exemple, sobre l’origen del feudalisme hi ha diverses corrents historiogràfiques, és fàcil caure en alguna falsetat. O sobre Donald Trump, sense anar gaire lluny en el temps històric. Tots sabem que Donald Trump té detractors i seguidors, i segons quina corrent llegim, anirem creant la nostra identitat digital i anirem formant el nostre pensament. Però ensenyar a consumir continguts a Internet críticament pot caure dins l’anomenat adoctrinament. I si contràriament, ens llegim tant el que diuen els detractors com el que diuen els seguidors, no ens formem una imatge clara i la nostra identitat digital és molt ambigua.