El meu article del mòdul 1 farà referència a les reflexions personals que he pogut extraure d´alguns dels aspectes treballats als debats envers les afirmacions o frases proposades per a debatre.

“Les TAC: Tecnologíes digitals per a ensenyar i aprendre”, és un tema de vital importància en l’àmbit educatiu atès a la era digital en la qual vivim i al important nombre de recursos i eines digitals que existeixen a l’abast del professorat per a poder enfocar les sessions futures d’un altra manera. El sistema educatiu des de la progressiva incorporació de les eines Tic a l’aprenentatge que s’ha produït durant els últims anys, ha canviat la forma d’impartir classes i la forma d’aprendre i de realitzar activitats utilitzant aquestes eines, que potser, motiven més als alumnes, ja que en la seva majoria son de la generació dels “natius digitals”.

L’aprenentatge del futur, així com els sistemes educatius i, per tant, l’educació i les escoles, hauran d’adaptar-se a tots els canvis que es puguin donar en el futur. En el pas del temps tot canvia, i a la fi, la societat acaba adaptant-se poc a poc. Estem constantment sotmesos a processos d’adaptació, així que tota la comunitat educativa haurà d’estar preparada i adaptar-se als nous canvis en la forma d’aprenentatge del futur.

El fet d’ensenyar i aprendre amb la tecnologia aporta molts beneficis per poder ampliar els coneixements i per a desenvolupar unes competències claus entre el nostre alumnat mitjançant un correcte objectiu d’aprenentatge i uns entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) aptes i adients.

A un dels debats, he proposat les aportacions de Sugata Mirtra, que es un dels innovadors més reconeguts en l’àmbit educatiu, qui proposa que els nens puguin aprendre lliurement utilitzant Internet i fomentant el treball cooperatiu. No obstant, creu que l’ensenyament desapareixerà i que ja no serà necessari i serà substituït per xarxes de gent, de pagines web, de vídeos, que canviaran la direcció de l’ensenyament.  La proposta fomenta principis que els sistemes educatius tenen com a prioritat per a  treballar avui en dia amb els nens: treball cooperatiu, treball i aprenentatge autònom dels nens, treball en equip, per projectes…

Proposa dissenyar entorns d’aprenentatge en el “Núvol” , on els nens podran aprendre i explorar per ells mateixos i aprendre els uns dels altres. Els nostres nens son “natius digitals”, han nascut en aquesta era, i “neixen ja en la tecnologia apresa”.

La proposta de Sugata Mirtra, pot semblar interessant, però no la comparteixo del tot.

L’aprenentatge del futur , és clar que serà diferent, i que  tot estarà probablement digitalitzat com llibres, materials. Avui en dia, els nens tenen tota la informació a Internet, només fent un clic,  i això generarà riquesa a l’hora de poder obtenir més quantitat d’informació. Per contra,  penso que no està tot en tenir-ho a l’abast, ja que l’educació es molt més que tot això.  El professor té un paper que difícilment podrà ser substituït per xarxes o equips informàtics. El professor, per tant, haurà d’adaptar-se també als nous canvis, i canviar el tipus de metodologia a l’hora de dur a terme el procés d’aprenentatge,  com pot ser treballar en equips; treballar per projectes; treballar de forma autònoma…

L’alumne ha de tenir motivació per a aprendre, el que  vol aprendre ha d’estar guiat per algú que  pugui ajudar-lo a aconseguir millor els seus objectius. El professor ha de promoure l’aprenentatge dels alumnes, tant l’aprenentatge de forma autònoma com col·laborativa, ha de saber potenciar les habilitats de cada alumne, i ha de aconseguir que siguin un valor afegit en el món laboral del futur, intentant aconseguir treure el millor d’ells en el procés d’aprenentatge.

Per tant, des del meu punt de vista, consideri que vivim en un moment de canvi i que el canvi es força inevitable, en el que l’educació necessita adaptar-se a l’era de les noves tecnologies e introduir aquestes eines i aquests dispositius correctament en l’aula si realment volem apuntar cap a un aprenentatge significatiu i innovador i no quedar-se estancats en una era arcaica i antiga on la societat i la tecnologia avancen desmesuradament. Hem de potenciar l´aplicabilitat de la tecnología a l´aula per a aprendre amb ella, com una eina metodològica, de la que tots els col.lectius, tant alumnes com docents ens podem enriquir. A més, no tenim que oblidar que estem educant a una nova generació d’alumnes que han nascut en aquesta època de revolució tecnològica i nosaltres, com a docents, estem en l’obligació de dur a terme aquesta introducció a l’aula, sempre que es realitzi un treball previ amb l’alumnat d’educació i conscienciació per a un bon ús d’elles.