Fa uns anys, quan preparava les meves primeres classes, l’adaptació del material didàctic a els nivells de cada alumne, era sempre un maldecap. Ja fossin alumnes amb necessitats educatives específiques, mancances de base, dificultats d’aprenentatge, dislèxia, discalculia, hiperactivitat, dèficit d’atenció, espectre d’autisme, o els eterns oblidats d’altes capacitats, era tan diversa l’aula que l’alumne més estrany era aquell que seguia el currículum tal i com estava previst al document oficial.

Mica en mica les activitats es van consolidant. La pràctica experimental, allò que vam anomenar “Laboratori de matemàtiques”, engresca a la majoria com a experiència vivencial. L’estructuració de les unitats didàctiques amb activitats de tipologia diversa, amb la creació d’infografies i jocs d’enginy, ajuda a uns; el treball sistemàtic i la repetició ajuda als altres. Els exàmens a la carta de 20 preguntes i en trien 10, agraden molt. Al final cada unitat conté un recull d’activitats de tipologia molt diversa per tal de que cadascú tingui el seu moment estrella. Tanmateix, tot serien fets puntuals sense un element vertebrador del contingut que permet que l’alumnat treballi a la seva velocitat, revisant o ampliant segons sigui el cas.

L’implementació de la tecnologia a l’aula és cada cop més una necessitat per donar cobertura a tots els ritmes de classe. Només amb un entorn que proporcioni feedback immediat els alumnes poden portar un seguiment real i tenir un acompanyament personalitzat. Entorns virtuals d’aprenentatge on cadascú trobi la millor forma d’aprendre.

Quan planifiquem una tasca, una pràctica o una experiència, el ventall d’opcions que ens proporciona la tecnologia és inabastable. La clau serà planificar des del principi les activitats de forma que l’atenció a la diversitat sigui la norma i no l’excepció. Dissenyar les activitats d’aprenentatge de forma inclusiva, fomentant la cooperació i potenciant l’ús de diverses formes de llenguatge, ja sigui lògic, gràfic o descriptiu, farà que l’alumnat participi d’una experiència més personal, lligada a la seva pròpia vivència i, per tant, més significativa.

La tecnologia ja és present en el dia a dia dels nostres alumnes. Els dispositius digitals formen part de la quotidianitat, i millor encara, en la majoria de casos els alumnes ténen desperta una intuïció molt gran a l’hora de treballar amb entorns de programari molt divers. Aquests nadius digitals estan preparats per utilitzar la tecnologia sense que aprendre-la a fer servir sigui un obstacle, i per tant, poder perseguir una finalitat superior a la pròpia eina. És innegable que el software arriba molt més lluny que la llibreta i el bolígraf, i això ens pot servir per a que les activitats d’avaluació siguin de tipologia molt diversa, engrescant als alumnes a provar habilitats noves. Utilitzar la tecnologia com a part del procés d’apreentatge serà clau en el desenvolupament psicosocial, afavorirà el treball en equip, millorarà la comunicació horitzontal i cap al professor, tot oferint activitats obertes i flexibles.

El Disseny Universal d’Aprenentatge es perfila com un conjunt de bones praxis amb les que planificar activitats en les que tots els alumnes tinguin oportunitats de participar, “oferint que presentin opcions que es puguin personalitzar, que permetin a tots els estudiants progressar des d’on ells estan i no des d’on nosaltres imaginem que estan” (Rose, Gravel i Gordon, 2014). Ens n’assegurarem afavorint la diversitat de suports, el seguiment de dinàmiques de treball cooperatiu, on els coneixements siguin productius, permanents, significatius i transferibles. Serà així com farem de la diversitat la norma, i no l’excepció.

Personalitzar l’aprenentatge està a les nostres mans si treballem en entorns que proporcionin una major llibertat a l’estudiant, que podrà donar ales a la creativitat si les metodologies estan centrades en el desenvolupament de la seva autonomia, i no només en l’acompliment d’activitats.

CAST (2018). Universal Design for Learning guidelines version 2.2. [graphic organizer]. Wakefield, MA: Author.

Rose, D.H., Gravel, J.W., & Gordon, D. (2014). Universal design for learning. In L. Florian (Ed.) SAGE handbook of special education, 2nd Ed (pp. 475-491). London: SAGE. doi: https://sk.sagepub.com/reference/the-sage-handbook-of-special-education-2e/n30.i2852.xml