A. Comunicació digital escrita amb el tutor o la tutora.
    		 Manca de recursos: 

No tothom disposa d’un accés fiable a dispositius digitals (ordinadors, tauletes, smartphones) ni a una connexió a internet estable i de qualitat. Per tant, podria dificultar la recepció i l’enviament de comunicacions escrites amb el tutor. A més, fins i tot tenint accés, poden tenir dificultats per permetre’s tarifes de dades elevades per mantenir una comunicació constant. I en les famílies més vulnerables on les condicions laborals poden ser pitjors, es poden trobar de no  disposar del temps necessari per poder atendre els dispositius.

Domini de les noves tecnologies:

Encara que tinguin accés a la tecnologia, alguns membres de les famílies no dominen les noves tecnologies i d’altres aspectes. Això inclou dificultats per utilitzar correctament plataformes de comunicació en línia, llegir i comprendre textos digitals, redactar missatges clars i concisos, o adjuntar i descarregar documents. Aquesta manca d’habilitats pot generar frustració i dificultar una comunicació efectiva amb el tutor. Això s’agreuja en el cas de les famílies que no dominen l’idioma i moltes vegades per vergonya eviten enviar comunicats escrits.
B. Resposta a una convocatòria per votar digitalment els seus representants
      

Desconfiança i/o manca d’identificació digital:

Algunes famílies poden sentir desconfiança envers les xarxes, ja sigui per preocupacions sobre la seguretat de les seves dades personals o per la manca de familiaritat i confiança amb els sistemes digitals de votació. A més, obtenir i gestionar una identificació digital vàlida i reconeguda pot ser un obstacle significatiu per a persones amb menys recursos o amb dificultats per accedir a tràmits administratius en línia.

Barreres d’accessibilitat i disseny:

Les plataformes de votació digital poden no estar dissenyades tenint en compte les necessitats d’accessibilitat de totes les persones. Això pot incloure problemes de visualització per a persones amb discapacitat visual, dificultats per utilitzar el teclat o el ratolí per a persones amb mobilitat reduïda, o manca d’opcions de traducció a altres idiomes per a famílies nouvingudes. Si la interfície no és intuïtiva i accessible, la participació digital esdevé molt més complexa.
C. Entendre la web del centre i les activitats que s’hi presenten.
    		 Complexitat i sobrecàrrega d’informació:

Les webs escolars sovint contenen una gran quantitat d’informació organitzada en diverses seccions. Per a famílies amb poc temps, baix nivell d’alfabetització digital o dificultats amb l’idioma de la web, navegar i trobar la informació rellevant (com ara dates importants, formularis, o detalls de les activitats) pot ser complicat i confús. Una estructura web poc clara, un llenguatge tècnic o excessivament formal, o la manca d’un disseny intuïtiu poden dificultar enormement la comprensió.

Accessibilitat del contingut i formats:

El contingut de la web, com ara documents adjunts (PDFs, Word), vídeos o imatges, pot no ser accessible per a tothom. Per exemple, un document PDF sense text reconeixible no podrà ser llegit per un lector de pantalla utilitzat per persones amb discapacitat visual. De la mateixa manera, vídeos sense subtítols o transcripcions dificultaran la comprensió per a persones amb discapacitat auditiva. La manca d’alternatives textuals per a elements visuals o la utilització de formats que requereixen programari específic poden excloure a moltes famílies.
D. Reunió virtual amb altres famílies de l’Associació de pares i mares.
      		 Barreres tecnològiques per a la participació activa:

Més enllà de tenir accés a internet i un dispositiu, participar activament en una reunió virtual requereix un cert nivell de competència digital. Això inclou saber utilitzar la plataforma de videoconferència (activar i desactivar el micròfon i la càmera, utilitzar el xat, etc.), solucionar problemes tècnics bàsics, i sentir-se còmode interactuant en un entorn virtual. Les famílies amb menys experiència digital poden sentir-se intimidades o incapaces de seguir el ritme de la reunió i participar de manera significativa.

Dificultats per conciliar la vida familiar i la participació:

Les famílies vulnerables sovint tenen horaris laborals més precaris o múltiples responsabilitats familiars que fan que sigui difícil trobar temps tranquil i sense interrupcions per participar en una reunió virtual. La manca d’un espai privat i silenciós a la llar pot ser un altre obstacle important. A més, la necessitat de cuidar de fills o altres familiars pot impedir la seva assistència o fer que la seva participació sigui intermitent i dificultosa.
E. Escoltar i veure el vídeo de la festa de fi de curs, enregistrat per l’escola Requisits tècnics i consum de dades:

Reproduir un vídeo de qualitat pot requerir una connexió a internet amb una amplada de banda suficient i un dispositiu amb capacitat de processament adequada. Les famílies amb connexions lentes o limitades de dades mòbils poden experimentar dificultats per carregar el vídeo, patir interrupcions constants o veure’s obligades a consumir una part important de la seva quota de dades, cosa que pot generar costos addicionals significatius. A més, disposar d’un dispositiu amb suficient emmagatzematge per descarregar el vídeo (si aquesta és l’opció) pot ser un problema.

Accessibilitat del contingut audiovisual:

El vídeo de la festa pot no ser accessible per a tothom. Si no disposa de subtítols, les persones amb discapacitat auditiva no podran entendre els diàlegs o les cançons. Si no hi ha una descripció àudio del que està passant visualment, les persones amb discapacitat visual es perdran informació important sobre l’ambient, els participants i les activitats. La manca d’aquestes mesures d’accessibilitat bàsiques pot excloure a algunes famílies de gaudir plenament d’aquest record.