M’agradaria començar aquest article amb una cita d’Einstein que dona molt per reflexionar:

“Per què aquesta magnífica tecnologia científica, que estalvia feina i ens fa la vida més fàcil ens aporta tan poca felicitat? La resposta és aquesta, simplement: perquè encara no hem après a usar-la amb encert”.

Són moltes les vegades que ens preguntem o entrem en debats de si és bo o no l’ús de les TIC, de les influències que aquestes tenen en el desenvolupament de la personalitat, sentim a parlar dels problemes i beneficis que aquestes comporten però el que hem d’entendre és que les TIC són un fenomen cultural, entenent que aquestes per si mateixes no són ni bones ni dolentes, sinó que nosaltres segons l’ús que en fem, les convertim en una cosa o altra, determinant conseqüències tan de caràcter individual com social, formes d’actuar que estan determinades pel caràcter cultural i que varia segons la forma que tenim de concebre el món, de les relacions humanes, dels valors, etc.

La clau per a fer-ne un bon ús d’aquestes, és educar als infants en la ciutadania digital, és a dir, que siguin ciutadans crítics i reflexius davant la informació que reben del diferents medis, que l’emprin de manera autònoma i responsable, respectin les lleis i defensin els seus drets davant del mal ús que poden trobar a la xarxa.

És important introduir-les a les nostres vides des del coneixement, és a dir, donant-los un sentit educatiu, fet que ens obliga a assimilar-les com un mitjà més en el procés d’aprenentatge, i no utilitzar-les únicament com a xarxa social.

Per Berríos i Buxarais (2005) la llar es configura com un espai on els joves accedeixen a les TIC i adquireixen, per interacció amb els seus progenitors i familiars, pautes i criteris sobre l’ús. Regular i conèixer l’ús que en fan de les TIC és la principal missió a la que s’encaren els membres de les famílies.

Segons l’article de Rallo, A.  l’informe “Generació 2.0” el 93% de menors d’edats compreses entre els 2 i els 18 anys es connecten a internet. Però el que més preocupa és que el primer contacte a aquest medi es fa amb els amics, amb desconeixement dels pares o educadors i el que és més greu, que és que no són conscients de les conseqüències que poden tenir amb la seva identitat digital.

Tant les famílies, com els mestres els hem d’ajudar a ser conscients de la importància de la seva identitat digital, i donar-los pautes per a ser responsables i curosos. Si aconseguim tenir uns alumnes digitalment compentents, el resultat d’utilitzar les plataformes digitals com a eina de treball, serà beneficiós per a tots.

A.