Els ordinadors, com totes les màquines, ens ajuden a estalviar les tasques feixugues que abans havien de fer a mà. La màquina d’escriure i la fotocopiadora van fer que els informes de notes dels alumnes que eren manuscrits i amb còpia de carbó a sota passessin a fotocòpies. També van ajudar, i molt més, amb la confecció d’activitats que abans es feien amb la màquina de ciclostilar.

Amb aquest article queda palès que els ordinadors no són màquines de només estalviar temps i esforç, sinó d’ajudar a la intel·ligència a anar més enllà. Steve Jobs va dir ”What a computer is to me is the most remarkable tool that we have ever come up with. It’s the equivalent of a bicycle for our minds.”

Si els ordinadors són bicicletes per a les nostres ments llavors amb la metodologia correcta aplicada al procés d’aprenentatge els nostres alumnes poden aconseguir més aprenentatges que les generacions anteriors que no vam disposar d’aquesta eina.

Aquest mòdul ha estat molt interesant i ple, però de moment la substitució d’habilitats com la cal·ligrafia i la resta d’aspectes formals de l’expressió escrita no estan substituïdes per l’ordinador. Més encara, l’ordinador demana més habilitats manuals que hem de treballar, tal com les habilitats del teclat, no podem esperar que els alumnes teclegin amb velocitat i sense mirar el teclat sense un entrenament i guia previs. Per què les lletres F i J tenen marques?

D’aquest mòdul m’ha agradat tot, però el que més ha estat el treball per projectes. He de reconèixer que és la metodologia amb ordinadors més productiva i significativa que hi ha de moment. Amb aquesta són ells mateixos els qui hi fabriquen els seus propis aprenentatges. A més aquests aprenentatges poden rebre la retroacció d’altres nens que estan en línia, per a confirmar o contrastar fent que aquests encara siguin més sòlids.

Dels inconvenients de la realitat digital a les aules no vull parlar perquè penso que es un problema de dotacions i pressupost d’educació. No vull els pensaments negatius, aquests mai ens ajuden.