Creative-commons-ima

La publicació en entorns digitals a l’escola mostra que les noves tecnologies no són la substitució de les eines educatives físiques del segle XX per unes altres digitals que fan el mateix.

Abans ja treballàvem amb projectes i amb dinàmiques de grup, però aquest procés quedava reduït a  la comunitat educativa de llavors i no tenia l’opció d’interactuar en els diferents moments del procés. La comunitat educativa estava tancada dins les parets de l’escola i només sortia amb la ràdio i la revista de l’escola o les activitats penfriend de llengua estrangera.

Abans la motivació es centrava en el tema del projecte i les preferències dels alumnes, els materials, les experiències, les activitats, el carisma dels mestres per guiar el procés i el reconeixement del treball fet i exposat.

Abans la retroacció l’aportaven els mestres amb correccions, consells i valoracions.

Ara la comunitat educativa i les formes de comunicar-se han crescut. El trinomi alumne-família-escola ha passat a alumne-família-escola-resta de les escoles (del món). Les còpies de les revistes escolars, maquíssimes però molt limitades, han passat a ser multitud de visualitzacions dels blocs i vídeos.

Ara el valor constructiu del debat i l’aportació d’idees entre iguals ha passat dels components del grup a una infinitat en funció de la popularitat del tema del projecte.

Ara els alumnes tenen connexió amb el seu projecte des de qualsevol lloc, en qualsevol moment del dia, amb  molts i diferents materials de consulta, i amb la resta de companys i companyes del mateix grup o grups participants.

Ara la retroacció a més de vindre dels mestres, ve de les aportacions que es fan a les plataformes on es comparteix el projecte final o algunes de les parts d’aquest, com Youtube. La velocitat de resposta a les nostres publicacions actuen directament sobre la nostra motivació per corregir i millorar les produccions. Podria ser el mateix procés dels videojocs.

Ara hi ha molts més elements distractors, però també de facilitadors. Com professionals hem de ser realistes i optimistes. Hem d’estar a prop del que fan els nostres alumnes a la xarxa i no a prop de les pantalles per fiscalitzar el que veuen. Si no ens tenen confiança faran igualment la seva i les distraccions i conductes no desitjades continuaran igual o pitjor.

En un futur les tecnologies continuaran avançant, intel·ligència artificial, pantalles flexibles, imatge 3D, connectivitat més ràpida i de més capacitat, robòtica en els currículums … qui sap. Però encara serà millor i produirà nous coneixements i habilitats.