La tecnologia millora la qualitat de l’educació?

Per si sola no, la incorporació de dispositius als centres educatius no implica automàticament una millora de la qualitat de les pràctiques educatives. Cal un canvi profund en l’enfocament de l’aprenentatge i en la metodologia per tal que l’alumnat sigui protagonista i es beneficiï dels avantatges de l’ús de la tecnologia per avançar en el seu desenvolupament. 

Existeixen metodologies de treball que fomenten i potencien el treball cooperatiu, autònom i competencial dels alumnes. Es tracta de metodologies globals i integradores que es veuen enriquides amb l’ús de les tecnologies:

  • Model SAMR
  • Taxonomia Digital de Bloom
  • Disseny Universal per a l’Aprenentatge
  • Treball per projectes

Caminem cap a un nou paradigma educatiu on el rol dels docents és clau per contribuir a aquest canvi, i també per incorporar les TAC a les activitats d’ensenyament i aprenentatge.

Quin és l’enfocament d’aquest nou paradigma?

  • Coneixement construït conjutament per professorat i alumnat.
  • L’alumnat com a constructor, no només com a receptor.
  • L’aprenentatge és social i requereix d’un entorn de comunitat per generar una motivació intrínseca.
  • Relacions d’intercanvi personal entre alumnat i entre alumnat i professorat.
  • El context es basa en l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, no és competitiu ni individualista.

 

Adreces d’interès Metodologies de treball – Pràctiques educatives millorades amb la tecnologia

SAMR

L’acrònim SAMR en anglès significa les diferents fases del procés de digitalització d’activitats: Substitució, Augmentació, Modificació i Redefinició.

El SAMR és un dels models de transformació de l’educació amb l’ús de la tecnologia digital, en què han estat descrits uns estadis i unes fases. En Rubén Puentedura n’és el creador i ha resumit les fases de l’acrònim en dos estadis genèrics:

  • Un primer estadi de Realçament en que la tecnologia permet un realçament de les activitats que es fan a dins l’aula i que no implica necessàriament cap altra modificació.
  • Un segon estadi de Transformació en què hi ha una redefinició de tot el procés educatiu i un redisseny, no només de les tasques a l’aula, sinó també de la metodologia de treball i del procés d’ensenyament-aprenentatge.

etapes entorns2

Cada estadi suposa un graó més cap al canvi metodològic i la maduresa digital que implica la integració de la tecnologia a les aules:

Fase de millora o realçament:

  • Substitució: quan s’aplica la tecnologia com un element substitutori d’un altre preexistent, però no es canvia la forma de treballar. Per exemple, la creació d’un text amb un processador o l’elaboració d’una gràfica amb un programa de full de càlcul.
  • Augment/Increment: en els casos en què la substitució comporta alguna millora funcional, sense canviar la metodologia. Un exemple és la cerca d’informació utilitzant un cercador a Internet.

Fase de transformació:

  • Modificació: en el moment en què s’adopta una manera diferent de dissenyar les activitats, fent que siguin més significatives. Quan es proposa a l’alumnat que creï nous continguts a partir d’aplicacions senzilles i presenti la informació utilitzant tecnologies diverses.
  • Redefinició: és l’etapa en què es creen nous ambients d’aprenentatge que milloren la qualitat educativa i que serien impensables sense la utilització de tecnologia. Per exemple, quan l’alumnat crea materials audiovisuals recollint el que s’ha après a partir d’un projecte de treball desenvolupat a l’aula.

 

Adreces d’interès SAMR

Taxonomia Digital de Bloom

La taxonomia de Bloom ha estat un element clau en el desenvolupament de diferents processos d’ensenyament-aprenentatge i amb les seves actualitzacions, representa una oportunitat a l’hora de treballar les seves diferents fases de forma digital.

La diferent progressió que estableix aquesta seqüenciació se separa en dos grans àmbits: els LOTS (Lower Order Thinking Skills) i els HOTS (Higher Order Thinking Skills).

  • Els LOTS representen els tres nivells més baixos d’habilitat de pensament crític, fent referència als habilitats de recordar, entendre i aplicar.
  • Els HOTS representen els nivells superiors de pensament crític, concretant-se en el les habilitats d’analitzar, avaluar i crear.

La incorporació d’elements de treball digital a les aules planteja una nova manera de treballar que fa necessària la reflexió de com aquest treball s’alinea amb les habilitats cognitives, d’acord amb la Taxonomia de Bloom. El com es facin servir aquests elements digitals, i no els elements per si mateixos, seran clau en l’aprenentatge del alumnes.

El docent ha de poder oferir un ventall d’opcions apropiades i diverses d’acord amb les diferents fases d’aprenentatge de l’alumnat.

Blooms_digital

 

Adrece d’interès Taxonomia Digital de Bloom

Disseny Universal per a l’Aprenentatge

El Disseny Universal per a l’Aprenentatge (Universal Design for Learning – UDL) és un conjunt de principis perquè el desenvolupament del currículum doni a totes les persones la igualtat d’oportunitats per aprendre.

L’UDL proporciona un pla per a la creació d’objectius d’ensenyament, mètodes, materials i avaluacions que funcionen per a tothom.

El Disseny Universal per a l’Aprenentatge es fonamenta en tres principis:

  • Proporcionar múltiples mitjans de representació: el “què” de l’aprenentatge. Cal oferir diferents opcions per abordar continguts a través de diferents canals de percepció (auditiva, visual, motriu) i, d’altra banda, proporcionar la informació en un format que permeti el màxim possible ser ajustat per l’alumne.
  • Proporcionar múltiples mitjans per a l’acció i l’expressió: el “com” de l’aprenentatge. Cal oferir variades opcions per a l’acció (mitjançant materials amb què tots els alumnes puguin interactuar), facilitar opcions expressives i de fluïdesa (mitjançant facilitadors per a la utilització de programes i diferents recursos materials) i procurar opcions per les funcions executives (a través de l’estimulació de l’esforç, de la motivació cap a una meta).
  • Proporcionar múltiples mitjans de compromís: el “perquè” de l’aprenentatge. Cal oferir opcions àmplies que reflecteixin els interessos dels alumnes, estratègies per afrontar tasques noves, opcions d’autoavaluació i reflexió sobre les seves expectatives, etc.

DUA

 

Adreces d’interès Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA)

Treball per projectes

És una metodologia que es basa en oferir canals que puguin ajudar als alumnes a pensar per ells mateixos, a investigar, a aprendre dels seus errors i dels seus encerts i d’aquesta manera també a aprendre a ser crítics. Aquests projectes tenen aplicació en el món real més enllà de l’aula i busquen crear una educació interdisciplinària amb un significat.

L’objectiu és afavorir que l’aprenentatge escolar sigui útil per a formar ciutadans i ciutadanes crítics, amb opinió pròpia, autònoms i que siguin capaços de resoldre els nous reptes en cooperació amb els altres.

El treball per projectes exemplifica els plantejaments exposats en relació amb l’adquisició de les competències bàsiques atès que:

  1. Parteix d’un tema, problema o centre d’interès negociat amb l’alumnat.
  2. Fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement.
  3. Dóna gran rellevància al treball cooperatiu.
  4. Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació.
  5. Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció de coneixement, s’avalua el que s’ha après i com s’ha après.
  6. S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió.

Aspectes importants a tenir en compte en la seva implementació:

  • Punt de partida
  • Definició del repte o producte final
  • Gestió de l’aula i metodologia
  • Treball en equip dels docents
  • Procés d’implementació
  • Comunicació del producte final
  • Avaluació
  • Aspectes transversals

 

Adreces d’interès Treball per projectes