Mòdul 5: Tecnologia mòbil

Aquest mòdul ofereix una breu mirada enrere per conèixer els inicis dels dispositius mòbils, que se centra en l’ús didàctic a les aules. Des de les propostes metodològiques fins a les experiències realitzades a les aules, s’aportarà una visió per captar quina optimització i funcionalitat tenen els dispositius mòbils per a recolzar l’aprenentatge, tenint en compte que el dispositiu mòbil és el mitjà i no l’objectiu en sí mateix.

Els dispositius mòbils

El potencial dels dispositius mòbils per dur a terme activitats relacionades amb l’aprenentatge és molt elevat. Amb els dispositius mòbils és a l’abast de la majoria dels alumnes realitzar simulacions, capturar informació i dades en temps real, redactar notes, treballar col·laborativament en grup al núvol, crear material audiovisual, publicar i compartir, a més de programar i crear aplicacions.

El repte educatiu és integrar amb normalitat els dispositius mòbils com a eines en les activitats d’ensenyament aprenentatge.

Els dispositius mòbils, una mica d’història…

La telefonia mòbil, amb només quaranta anys d’història, ha canviat la nostra forma de comunicar-nos. Els missatges de text van suposar una petita revolució per a la comunicació social, però l’arribada d’Internet a la telefonia mòbil ha sacsejat la manera d’entendre el món de la comunicació. Els dispositius mòbils d’avui, a part de la possibilitat de fer trucades, tenen pocs trets en comú amb els telèfons mòbils que es van popularitzar a finals dels noranta.

Antecedents:

Any 1973: Martin Cooper, enginyer i sots-president de Motorola, va fer la primera trucada des d’un prototip de telefon mòbil.
Any 1983, l’empresa Motorolava comercialitzar el primer dispositiu de telefonia mòbil, conegut com a Motorola DynaTAC 8000X.
Any 1989, Motorolava tornar a fer una altra passa endavant per reforçar la industria de la telefonia mòbil amb la fabricació del que es considera el primer mòbil lleuger, el Motorola MicroTAC 9800X.
Any 1992: amb la incursió del GSM a la telefonia mòbil i l’inici de la segona generació (2G), l’empresa finesa Nokia posa a la venda el primer mòbil digital a l’abast del gran públic, el Nokia 1011.

Enviament de SMS:

L’arribada del 2G va suposar el naixement del servei de missatges de text curts (SMS). Tot i que no era un servei excessivament popular en els seus inicis, en un espai de cinc anys, l’ús es va multiplicar de forma espectacular. El mercat de la missatgeria curta no va parar de créixer fins que, l’any 2010, els smartphones van començar a oferir serveis de missatgeria instantània mitjançant aplicacions (Whatsapp, Viber, Line,…) dels seus sistemes operatius.

Smartphones:

Any 1993: l’empresa de telecomunicacions Bellsouthi IBM van comercialitzar l’IBM Simon Personal Communicator, un mòbil amb funcions de PDA (Assistent Digital Personal) i pantalla tàctil; a part de poder trucar i tenir un rellotge, una agenda o una calculadora, l’usuari tenia la possibilitat d’enviar correus electrònics. El dispositiu també podia carregar, a través d’una targeta de memòria externa, imatges, mapes i música.
Any 1996: primer smartphone, el Nokia 9000 Communicator, un dispositiu amb prestacions molt avançades per al seu temps. Aquest primer smartphone incorporava un navegador web, correu electrònic i funcions de gestió i edició de documents.

Mobilització:

A la segona meitat dels anys 90, els dispositius mòbils es van popularitzar i, tant fabricants com operadors de telefonia, van facilitar l’accés als terminals amb preus i tarifes a l’abast del gran públic.
A partir de l’any 2000 es va començar a gestar el concepte de dispositiu mòbil que coneixem actualment; les grans marques del sector van incorporar pantalles de color, càmeres amb poca resolució i reproductors de música.
Any 2003: el sistema operatiu de Blackberry va veure la llum amb la intenció de facilitar la gestió professional dels seus usuaris concentrant-se en una millor funcionalitat del correu electrònic. En poc menys de sis anys, van passar del mig milió d’usuari als 70 milions.
Any 2007: revolució del sector de la telefonia mòbil amb la presentació de l’iPhone, l’smartphone d’Apple, un dispositiu amb un sistema operatiu dissenyat per ser connectat a la xarxa. Aquest primer smartphone de la companyia d’Steve Jobs va tenir una excel·lent acollida entre els usuaris dels productes Applei va permetre atreure nous adeptes a l’univers de l’empresa californiana. El llançament de la companyia californiana va accelerar el llançament d’Android, un altre sistema operatiu de nova generació amb el qual Google havia estat treballant en els darrers anys.

Tauletes tàctils:

La història de les tauletes tàctils és molt més breu, tot i que s’ha convertit en un dispositiu amb una molt bona acceptació.

Any 2001: les primeres tauletes comercials es van posar a la venda després de què Microsoft donés el tret de sortida amb el Microsoft Tablet PC. Aquesta tipologia de dispositiu no va connectar amb el gran públic.
Any 2010: Appleva tornar a revolucionar el mercat de la tecnologia digital amb la primera versió de l’iPad, basat en l’iPhone i el seu sistema operatiu iOS.
A partir d’aquest moment un gran nombre de fabricants com Acer, Samsung, Woxter, Sonyo Asus, entre molts d’altres, han anat produint els seus models de tauletes basades en el sistema operatiu Android. La companyia Microsoft també té presència al mercat, encara que amb una quota relativament baixa, amb el sistema operatiu Windows Phone, una evolució del primitiu Windows Mobile.

La diversitat de dispositius existents al mercat actual és immensa i inclou, a grans trets, els telèfons mòbils, les tauletes, els lectors electrònics, els reproductors de so portàtils i les consoles de joc manuals. Demà la llista serà una altra. Per aquesta raó de precisió semàntica, la UNESCO ha decidit utilitzar una definició àmplia dels dispositius mòbils, en la senzillament reconeix que són: digitals, portàtils, controlats generalment per una persona que és a més a més la propietària, que té accès a internet i capacitat multimèdia, i poden facilitar un gran nombre de tasques, especialment relacionades amb la comunicació.

Una altra característica que defineix la tecnologia mòbil és la seva obicuitat. Hi ha al món més de 3.200 milions d’usuaris registrats de telèfons mòbils.

Els sistemes operatius mòbils

Un sistema operatiu és un conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d’un terminal. Les seves funcions consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines o optimitzar els recursos.

L’hegemonia de Symbian OS, el primer sistema operatiu per mòbils que va tenir un ús massiu, va acabar quan Apple va presentar la primera generació de l’iPhone. En un principi, l’iPhone no va desplaçar cap dels altres sistemes operatius, però sí que el producte d’Apple oferia molt més que el Symbian OS de Nokia.

A finals del 2007, Google va presentar Android, un nou sistema operatiu per a dispositius mòbils, sota llicència de programari lliure. Ambdós sistemes operatius han evolucionat amb diferents versions i adaptant-se a les noves possibilitats dels dispositius, esdevenint els líders del mercat. Els dispositius s’han anat convertint en potents ordinadors de butxaca.

Actualment, els usuaris de dispositius mòbils del nostre país poden triar entre cinc sistemes operatius diferents:

iOS (Apple)
Android
Firefox OS
Windows Phone
Blackberry

Cadascun d’aquests sistemes operatius té un catàleg d’aplicacions (o apps) de diferent tipologia que multipliquen les prestacions originals dels dispositius. Una app és una aplicació de software que s’instal·la en dispositius mòbils o tauletes per facilitar la realització d’una tasca concreta a l’usuari i donar vida al sistema operatiu. Els líders destacats en nombre d’usuaris i aplicacions són Android i iOS.

Un arxiu amb l’extensió .apk és el format d’instal·lació per al sistema operatiu Android. S’utilitza per distribuir i instal·lar components empaquetats. A partir d’aquest format d’arxiu, l’usuari pot instal·lar aplicacions al seu dispositiu mòbil sense passar per Google Play.

Treball a l’aula amb dispositius mòbils

L’aprenentatge mòbil (Mobile Learning) és un conjunt de pràctiques i metodologies d’ensenyament i aprenentatge amb tecnologia mòbil, és a dir, mitjançant dispositius mòbils amb connectivitat innalàmbrica.

Es tracta de la combinació de l’e-learning, o aprenentatge a través d’internet, amb els dipositius mòbils per produir experiències educatives en qualsevol situació, lloc i moment, traslladant els processos educatius a una nova dimensió perquè pot cobrir les necessitats d’aprenentatge urgents, en mobilitat i amb un alta interactivitat.

L’aprenentatge mòbil

L’Aprenentatge mòbil comporta la utilització de tecnologia mòbil, sola o en combinació amb un altre tipus de Tecnologia de la Informació i les Comunicacions (TIC), amb la finalitat de facilitar l’aprenentatge a qualsevol moment i lloc. Pot realitzar-se de moltes maneres diferents: hi ha qui utilitza els dispositius mòbils per accedir a aquest recursos pedagògics, connectar-se amb altres persones o crear continguts, tan a dins com a fora de l’aula. L’aprenentatge mòbil abasta també els esforços per aconseguir objectius educatius, com la gestió eficaç dels sistemes escolars i la millora de la comunicació entre escoles i famílies.

Les tecnologies mòbils estan en constant evolució i ofereixen les següents avantatges:

Facilitat per a l’aprenentatge personalitzat
La inclusió digital a l’aula
Respostes i avaluació immediata
Ús productiu del temps que es dedica a l’aula
Creació de comunitats d’alumnes
Millora de la comunicació i la gestió de l’aula
Recolzament de l’aprenentatge en llocs concrets amb Realitat Augmentada
Millora de l’aprenentatge continu al núvol
Vincle entre l’educació formal i no formal

L’ús didàctic dels dispositius mòbils

Incorporar dispositius mòbils a les aules amb un valor afegit suposa tenir en compte alguns aspectes organitzatius, didàctics i metodològics de la pràctica docent per tal d’assegurar que l’experiència amb aquestes eines sigui satisfactòria.

Dissenyar segons les pautes del disseny universal per a l’aprenentatge i les intel·ligències múltiples a l’aula: els dispositius mòbils poden facilitar l’atenció a la diversitat dels alumnes de l’aula, d’aquesta manera, l’aula es convertirà en un espai on tots els alumnes podran aprendre i participar conjuntament. Per assolir aquesta fita, podem guiar-nos per les pautes del disseny universal per a l’aprenentatge, que són un conjunt de recomanacions de disseny que giren al voltant de tres principis:

Afavorir el compromís de l’alumnat amb el seu aprenentatge implicant-los en decisions sobre el currículum, tractant temes que els interessin…
Oferir als alumnes la possibilitat d’expressar el que han après en diversos formats: escrivint, dibuixant, fotografiant, parlant…
Presentar el contingut en diversos formats: text, vídeo, imatge, animació, esquema…

Els dispositius mòbils, per totes les seves prestacions, faciliten l’aplicació d’aquestes pautes que no només serveixen per als alumnes que tenen més dificultats, sinó que afavoreixen l’aprenentatge significatiu i la participació de tots.

En referència a la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner i tal i com es recomana des del disseny universal per a l’aprenentatge, cal crear entorns on totes aquestes intel·ligències tinguin cabuda i es puguin desenvolupar.

Afavorir la col·laboració dins i fora de l’aula i treballar per projectes: l’aprenentatge es produeix fonamentalment en la interacció amb els altres, per aquest motiu és important afavorir el treball en equip i també fomentar els intercanvis amb persones que no formen part de l’aula i que poden aportar nous coneixements i vivències. Els dispositius digitals afavoreixen aquesta col·laboració gràcies a les eines per compartir documents, per fer videoconferència…

En cas de fer equips de treball amb alumnes cal ajudar-los a determinar quin rol tindrà cadascú i a establir pautes de treball. És important que els grups siguin heterogenis i que vagin canviant per tal d’afavorir l’aprenentatge de tots. A més a més, cal tenir en compte la disposició del mobiliari de l’aula que ha d’afavorir la interacció social.

Perquè les activitats que es fan amb dispositius mòbils adquireixin més sentit, cal que formin part d’una seqüència que sigui interessant, variada i impliqui diverses competències. Els projectes permeten introduir aquest tipus de seqüències d’activitats d’una manera motivadora, que és significativa per a l’alumnat. A més, cal preveure com es farà l’avaluació d’aquestes activitats que formen part dels projectes.

Adreces d’interès Ús didàctic dels dispositius mòbils

The General Teachers Ed Guide to Inclusive Classroom

Ideas para un proyecto con tabletas

Amidst a Mobile Revolution in Schools, Will Old Teaching Tactics Work?

Gestió de l’aula

Els dispositius mòbils tenen moltes prestacions que aporten valor a les pràctiques educatives, com la personalització dels entorns d’aprenentatge, la interactivitat, la integració de formats multimèdia, la connectivitat, l’aprenentatge en qualsevol lloc i qualsevol hora, l’ús d’eines de productivitat… i a més poden ser molt útils per gestionar la diversitat de l’aula, però és important ser conscient de com s’utilitzaran abans d’entrar a l’aula.

Preguntes clau:

Quins objectius i competències es vol que assoleixin els alumnes aquest curs?
Quines actuacions es duran a terme per assolir aquests objectius i competències?
Quin valor poden aportar els dispositius mòbils en aquestes actuacions?

Implicar els alumnes en la gestió de l’aula

Si els alumnes se senten implicats en la gestió de l’aula estaran més motivats i aprendran a fer tasques organitzatives que poden ser útils per a altres moments de la vida quotidiana. Poder fer una classe de manera efectiva depèn del control de l’aula que es tingui. Hi ha un seguit d’estratègies que poden ajudar a controlar l’aula i a establir rutines de comportament favorables, sense necessitat de castigar ni premiar:

Tenir una planificació de cada classe i ajustar-se a aquesta.
Diversificar les tasques, la manera de treballar, els agrupaments.
Afavorir l’aprenentatge entre iguals i donar el protagonisme als alumnes.
Explicar clarament els objectius del que es farà i com s’ha de treballar. Està bé recordar rutines com, per exemple, posar nom i data, etc. i si cal es poden proporcionar llistes on es detallin una a una les tasques a fer.
Compartir amb els alumnes una normativa d’aula que caldrà recordar de tant en tant. Aquesta normativa ha d’incorporar aspectes relacionats amb l’ús dels dispositius mòbils (càrrega de la bateria, cura i identificació del dispositiu…) i seguretat a internet (gestió de comptes i contrasenyes, ús d’imatges i dades personals…).
Tenir senyals que impliquin obrir o apagar el dispositiu, escoltar, recollir…
Aprofitar per passar per les taules i atendre de manera més individualitzada mentre els alumnes estan fent feines.
Parlar amb l’alumnat individualment sobre les coses que els afecten directament i fer-los un comentari positiu quan assoleixen els objectius proposats, especialment en aquells casos més conflictius.
Proporcionar a l’alumnat estratègies per organitzar-se.
Explicar-los com organitzar el dispositiu, com arxivar els documents digitals i en paper, com etiquetar els documents…
Demanar col·laboració als estudiants per organitzar el material de classe, distribuir el mobiliari. Els alumnes poden fer tasques com passar llista, anotar els deures a l’agenda digital de l’aula, publicar al bloc d’aula… Aquesta mena d’encàrrecs cal reforçar-los sovint ja que, si no, s’obliden.

Aplicacions per a dispositius mòbils

La plataforma Toolbox de mSchools és un dipòsit en línia de continguts educatius provats i validats perquè els docents , pares, mares i estudiants els puguin utilitzar. La comunitat de docents amb domini XTEC i recentment els alumnes de la Universitat de Vic poden entrar per valorar les aplicacions i introduir les experiències derivades de l’ús d’aquestes aplicacions a les aules. Un cop registrat també es poden crear llistes pròpies per interessos.

Adreces d’interès mSchools – Toolbox

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/mschools/

https://vimeo.com/122631054

Presentació ràpida del nou disseny i funcinalitats de Toolbox: https://youtu.be/Lw3EclPT104

El vídeo educatiu

El vídeo educatiu és un material didàctic audiovisual que, juntament amb l’animació, té un gran poder per atraure l’atenció als usuaris al presentar continguts dinàmics i significatius. Cada vegada més, la realitat se’ns presenta com a audiovisual i en l’àmbit educatiu s’han donat moltes aplicacions pedagògiques a aquest, ja tant conegut, recurs.

Objectiu:

El seu objectiu o finalitat és educatiu i pretén provocar sensacions, conscienciar i/o ensenyar. Es tracta d’un recurs TIC (tecnologies de la informació i comunicació) que, a partir d’internet i la reducció de costos, actualment té més fàcil accés i distribució universal. Gràcies a la Web 2.0, avui dia, tothom pot accedir a multitud de vídeos a la xarxa, compartir-los i, fins i tot, crear-los de la manera més creativa.

Característiques principals del vídeo educatiu:

És un recurs que es pot obtenir i/o desenvolupar amb un cost baix.
La seva facilitat d’ús possibilita que tothom hi pugui tenir accés.
El suport digital permet que el vídeo es pugui reproduir un número il·limitat de vegades.
Inclou amenitat i dinamisme que produeixen una millor assimilació del contingut del vídeo.
Permet l’adaptació al públic receptor. La selecció del llenguatge visual i verbal és important a l’hora de fer arribar el missatge audiovisual correctament, s’ha d’adequar a l’oient i a l’espectador.
Reforça els coneixements previs i en potencia la construcció de nous.
Aporta l’aspecte interdisciplinar al permetre incloure continguts de diferents àmbits.
Té utilitat com a reforç, antecedent o complement d’una activitat docent.
Il·lustra, esquematitza i aporta senzillesa a les classes explicatives.
És un suport tecnològic multimèdia motivador i amb una gran potencialitat expressiva.
Afavoreix l’atenció dels alumnes i al seu rendiment acadèmic al provocar més interès per la matèria.

Quines són les seves funcions?

Informativa
Instructiva
Motivadora
Avaluadora
Investigadora
Expressiva
Innovadora
Metalingüística
Lúdica
Testimonial
Innovadora

Tipus de vídeos educatius

Atenent a la seva estructura i als objectius que tenen previst cobrir, poden ser:

Documentals: mostra de manera ordenada informació sobre un tema concret
Narratius: tenen una trama narrativa a través de la qual es presenta la informació rellevant
Lliçó monoconceptual: de petita durada que presenta un únic concepte
Lliçó temàtica: vídeo didàctic clàssic que presenta els diferents apartats d’un tema concret de manera sistemàtica i gradual
Motivador: pretén impactar, motivar i interessar als estudiants. Generalment, té una estructura narrativa

Usos:

El vídeo com a recurs didàctic pot estar present en diferents moments del procés educatiu com a mitjà d’observació, d’expressió, d’autoaprenentatge i d’ajuda a l’ensenyament o recurs d’aula. Tenint en compte aquests mitjans els seus usos són:

Mitjà d’observació: el vídeo no fa ús del seu potencial expressiu, es limita a reproduir allò que està passant, és a dir, amb independència total i sense cap tipus de muntatge. Es pot fer servir per la formació i perfeccionament del professorat, l’observació de l’alumnat, l’observació directa, com mitjà d’enregistrament de dades en processos d’investigació o per observacions de conductes amb finalitat avaluadora.
Mitjà d’autoaprenentatge: el vídeo esdevé un eina autònoma d’aprenentatge amb la que l’alumnat pot dominar un determinat contingut que li pot servir com a complement curricular, autoensenyament, ensenyament ocupacional, ensenyament a distància o divulgació. La possibilitat d’interactuar amb el vídeo (aturar-lo, fer marxa enrere, re-visionar…) adequa l’aprenentatge a les possibilitats personals, solucionant les possibles dificultats que poden sortir durant el procés.
Recurs d’aula: un dels usos més comuns del vídeo dins del procés d’ensenyament-aprenentatge és a la fase de transmissió d’informació. Un vídeo pot servir com antecedent, reforç o complement d’una activitat docent. Així, qualsevol vídeo és sensible a ser emprat didàcticament sempre que doni resposta als objectius prèviament formulats. D’aquesta manera, dins de les aules el vídeo es pot utilitzar com a vídeo-suport o complement docent, instrument de transmissió de coneixements, lliçons magistrals o conferències, videolliçons, enregistrament de pràctiques de laboratori, enregistrament de temes generals o de continguts descriptius o documents científics o tecnològics

Mitjà d’expressió: sorgeix de la necessitat de deixar a banda l’observació i la passivitat per donar pas a l’acció. Tant els docents com els discents són protagonistes actius i esdevenen els creadors de materials audiovisuals.

La competència comunicativa audiovisual en els nous currículums:

El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha fet una aportació pionera per definir amb rigor disciplinari els marcs referencials que delimiten el concepte de persona competent en comunicació audiovisual:

“Al llarg del segle XX les formes de comunicació audiovisual anaren guanyant terreny, no només pel que fa al lleure, sinó també com a vehicle de cultura, per sobre de les estrictament verbals, fins a arribar a convertir-se ja en el marc de la societat de la informació, en hegemòniques. En contrapartida, en el món acadèmic la comunicació audiovisual era primer negligida i oblidada, en benefici de la cultura verbal imperant i, finalment, amb l’adveniment de les noves tecnologies, el concepte de comunicació audiovisual quedava diluït (i, en conseqüència, també marginat i oblidat) deglutit en el concepte confús de TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Sembla deduir-se que l’alfabetització audiovisual queda resolta en l’actualitat per l’alfabetització digital. Actualment, una persona no es pot considerar alfabetitzada ni verbalment ni audiovisual sense una certa alfabetització digital, però la sola alfabetització digital no confereix cap mena de competència ni en la comunicació verbal ni en l’audiovisual”.

Què és exactament ser competent en la comunicació audiovisual?

La competència en comunicació audiovisual comporta el domini de conceptes, procediments i actituds relacionats amb el que podrien considerar-se les sis dimensions fonamentals d’aquesta competència. Aquestes sis dimensions són:

El llenguatge: coneixement dels codis que fan possible el llenguatge audiovisual i capacitat d’anàlisi dels missatges.
La tecnologia: coneixement teòric del funcionament de les eines que fan possible la comunicació audiovisual i la capacitat d’utilització de les més senzilles per poder comunicar-se de manera eficaç en l’àmbit audiovisual.
Els processos de producció i programació: coneixement de les funcions, tasques assignades als principals agents de producció, tasques que formen part del procés de producció i programació dels diferents tipus de producció i la capacitat d’elaborar missatges audiovisuals.
La ideologia i els valors: capacitat de lectura comprensiva i crítica dels missatges i en conseqüència com a portadors d’ideologia i valors.
La recepció i audiència: capacitat de reconèixer-se com a audiència activa, especialment a partir de l’ús de les tecnologies digitals que permeten la participació i la interactivitat. Capacitat de valorar críticament els elements emotius racionals i contextuals que intervenen en la recepció i valoració dels missatges audiovisuals.
La dimensió estètica: capacitat d’analitzar i de valorar els missatges audiovisuals des del punt de vista de la innovació formal i temàtica i l’educació del sentit estètic.

Adreces d’interès Àmbit digital

Educació Primària:

http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/ambit-digital/

Educació Secundària Obligatòria:

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/eso-ambit-digital.pdf

El vídeo i l’àudio digital: planificació, gravació, edició, publicació…

Procés de creació: Producció audiovisual

Per la creació d’un producte audiovisual amb finalitats educatives hi ha un ampli ventall de possibilitats quant a formats i llenguatges així com dels aspectes tècnics que se’n deriven. En aquest apartat es descriu el procés per crear un document audiovisual fent ús de les TICs amb finalitats formatives.

Alhora d’iniciar la producció, cal establir la tipologia del vídeo resultant. Aquesta tipificació permetrà planificar-ne els diferents elements que intervindran en el procés de creació:

Vídeo lectura o vídeo lliçó: es caracteritza per un orador que ofereix una exposició parlada entorn d’una temàtica podent utilitzar presentacions gràfiques per reforçar el missatge del seu discurs. Per la seva realització el guió segueix les propietats d’una presentació o lliço (unidireccional) i s’acostumen a utilitzar eines com la webcam, programes per captura de pantalla (screencast) i programes de presentació d’imatges (slideshow).
Tutorial en vídeo (vídeo tutorial): fent ús de les mateixes eines que una vídeo lectura, el tutorial acostuma a tenir un guió més elaborat on el conductor prioritza l’ús de veu en off per donar major rellevància gràfica de la mateixa descripció de processos que es volen plantejar amb el vídeo. Els tutorials en video incorporen propietats de ramificació cap a altres nivells del tòpic o espais de debat.

Els tutorials en video i les vídeo-lliçons, poden incorporar propietats síncrones via la retransmissió en viu amb plataformes per al webcasting unidireccionals o bé interactives com les utilitzades per als webseminar (webminar) que incorporen, a més del propi video, eines per la comunicació a temps real entre els participants.

Obra narrativa audiovisual: tota producció audiovisual que realitzi un ús intensiu del llenguatge audiovisual amb l’objectiu de proporcionar la transferència de coneixement. En funció de la proposta, el procés de creació pot incloure determinats elements propis de la producció associada als gèneres cinematogràfics o televisius. Per tant seria el procés amb més complexitats en fases producció i requisits tècnics. En funció d’aquestes premisses es pot valorar la contractació d’un servei professional per la creació de l’obra audiovisual.

Tot i que un vídeo tutorial, una vídeo lliçó o una càpsula audiovisual educativa no té per què requerir les complexitats d’una producció cinematogràfica o televisiva, cal ser coneixedor de les diferents fases de producció audiovisual per tal d’utilitzar-ne les que correspongui i valorar-ne la viabilitat alhora de dur a terme el procés de creació del vídeo educatiu:

Preproducció: mitjançant la creació del guió establir les estructures narratives adaptades a l’audiència objectiva amb intencionalitats pedagògiques fent ús dels termes del llenguatge audiovisual. En aquesta fase a més de l’argument didàctic s’establiran aspectes relatius a l’enregistrament (plans, so) que poden ajudar tant a reforçar la missió pedagògica com a racionalitzar-ne els costs en les següents fases de producció.

Producció i enregistrament: Posada en pràctica de la planificació a partir del guió creat en la fase prèvia. Ús de l’equipament tècnic per a l’enregistrament (il·luminació i so) a les localitzacions, on cal tindre en compte l’atrezzo i el maquillatge entre altres detalls que influiran en el producte final.
Postproducció: aquesta fase es caracteritza per el muntatge que generarà el producte audiovisual final. Durant aquest procés s’utilitzarà programari per a l’edició no lineal que seleccionarà i organitzarà de forma seqüencial seguint el guió el material enregistrat. En aquesta fase es poden afegir components gràfics i sonors sota uns criteris de disseny per tal de reforçar-ne la finalitat educativa del producte.
Publicació: codificació i compressió de l’arxiu per adaptar-se al suport, canal o plataforma de distribució més adient per garantir l’accés als destinataris. Cal també aplicar una llicència sobre l’obra creada com pot ser la que facilita l’organització Creative Commons.

La planificació

Tot desenvolupament d’un projecte té una fase inicial que determina i defineix l’abast d’aquest projecte. Aquesta fase és molt important per al posterior desenvolupament.

És molt important, doncs, que fem participar a l’alumnat des del principi en la presa de decisions que determinaran l’abast del projecte. També és molt important que els donem d’una manera pautada les fases del projecte i del seu desenvolupament.

En una producció audiovisual de centre, en el moment en què sorgeix la idea i es vol dur a terme, cal donar resposta a uns interrogants que serviran per centrar el projecte i ens ajudaran a desenvolupar el guió i la producció posterior. Cal donar resposta a unes preguntes prèvies que ens serviran per desenvolupar tota la producció i que el resultat final s’ajusti a allò que ens havíem plantejat.

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/dv37/modul_3/practica_2

El Tema

Quan sorgeix una idea i es vol fer una producció audiovisual, s’està responent a aquesta primera qüestió. Bàsicament, és donar resposta a QUÈ es vol fer. Moltes vegades, el tema no té per que coincidir amb l’acció o l’argument de la producció. El tema serà la idea principal d’una producció a allò que volem explicar.

Quan es planteja el tema, és preferible que sigui de manera concreta. Per exemple, “el consum de tabac”, en lloc de donar-li un tractament general com “l’educació per a la salut”.

Els Objectius

Justificar què es vol aconseguir amb la producció, també és un pas essencial en el seu plantejament. Respon al PER QUÈ es vol dur a terme la producció audiovisual.

Es tracta de plantejar objectius realistes i ja des de bon començament. Per escriure uns objectius, s’ha de plantejar que és allò que volem transmetre i com haurà canviat o variat o s’haurà sentit el receptor en veure la nostra producció.

Podem distingir entre els objectius pròpiament pedagògics que es persegueixen desenvolupant una producció i els objectius que pretén aquesta pròpia producció.

Els Continguts

El contingut és tot allò que succeirà en la producció final. És un primer desenvolupament del tema, una síntesi de la història. En el cas d’una pel.lícula se l’anomena Story Line o fil argumental. En els cas de telenotícies o programes de televisió se l’anomena escaleta.

Un conjunt de continguts poden determinar el que seran les seqüències de la producció. De tota manera, tot dependrà del tractament i de l’estructura narrativa que es vulgui desenvolupar.

El Tractament

El tractament és la manera en què volem narrar la història. Podem fer un tractament dramàtic o humorístic. Li podem donar un tractament periodístic o podem fer un ficció.

Segons els objectius que es pretenguin en la producció i A QUI es dirigeixi, el tractament que s’infondrà pot variar. Aquest apartat serveix per donar explicacions de quin serà el to de la producció, de quin estil narratiu se seguirà o quin gènere prevaldrà.

Deixar constància per escrit de totes les parts que formen el projecte de producció audiovisual ens ocupa temps, però ajuda a esforçar-nos a aclarir les idees, evitar la improvisació i, sobretot, estalviar temps posteriorment, quan s’inicia la realització.

Els condicionaments de producció

Es molt important a la hora de definir un projecte tenir molt clar quines son les possibilitats reals de desenvolupament d’aquest. Hem de tenir en compte el temps que necessitem, i del que disposem. Hem de tenir en compte les condicions tècniques que necessitariem i pensar realment amb quines disposem. Es millor ajustar el més possible les possibilitats de producció que no intentar fer un gran esforç que posteriorment pot minar en la qualitat i en els objectius pedagògics del projecte

Els procés de guionatge

El primer guió:

Com és lògic, en un centre educatiu no cal fer un desenvolupament de guió com el que es faria en una pel.lícula. Ara bé, pel seu caràcter i estructures lingüístiques pròpies, el guió pot ser una eina didàctica molt bona en un centre educatiu.

Un cop definit el projecte amb el tema, els objectius, els continguts, l’estructura i el tractament, ja tenim en bona part el que ha de ser el guió. Poder en alguns casos no caldrà desenvolupar un guió tècnic amb tots els detalls de planificació, però sí que és molt recomanable fer una estructuració de la producció per seqüències, escenes i fins i tot els tipus de pla.

Així doncs, el primer que necessitem és un primer guió. Podem fer servir les definicions del projecte per crear el nostre guió. Una estructura de guió podria estar formada per:

El tema o idea central. Si pot ser, escrit en només una frase
Els objectius. Millor pocs i molt concrets.
A qui va adreçat
L’argument (Storyboard). Podria incloure el tractament que es vol donar a la producció i els continguts.
El guió tècnic. Aquesta hauria de contenir l’estructura que es vol fer amb les seqüències i escenes principals. Podria ser com un guió literari o temàtic reduït.

El guió tècnic:

Tot i que no sempre és del tot necessari, el guió tècnic us serà de molta utilitat quan procediu a enregistrar, perquè al marge que en seguiu l’ordre o no, disposareu sempre d’un document que podreu consultar en tot moment per comprovar que no us hagueu deixat cap presa per filmar.

Per confeccionar el guió tècnic, us resultarà molt pràctic crear una graella on poder escriure els diferents aspectes tècnics del projecte:

Aquest seria un possible exemple de graella

Aquí teniu el guió tècnic de la mateixa producció escolar anterior

El guió d’edició:

El guió d’edició és la base per fer el muntatge de la pel·lícula. Quan es comença a muntar la pel·lícula, cal que disposem de tots els fitxers necessaris per a la producció, és a dir, cal que tinguem a l’abast tots els clips capturats, la música que hi vulguem incorporar, els sons, la veu, les imatges, els títols, etc.

Quan es treballava amb mitjans analògics, calia tenir a l’abast un llistat amb els plans de totes les cintes, calia tenir localitzat tot el material. Amb els mitjans digitals, això es concreta a tenir localitzat en carpetes i subcarpetes tot el material. Amb molts programes d’edició tal com hem vist en el darrer mòdul, a partir de l’àlbum o de la carpeta de treball de les fonts, es permet localitzar amb facilitat els fitxers, tant de vídeo com d’àudio, així com la resta d’imatges i títols que conformen el projecte.

Els guions són la base d’una bona producció:

Procureu aconseguir el màxim de claredat expositiva i argumental en la confecció dels guions, ja sigui el guió tècnic com el literari.
Com més elaborats i clars siguin, a més de garantir un millor resultat, menys feina tindreu quan enregistreu i, per descomptat, quan editeu.
De totes maneres, un guió s’ha de considerar sempre com un document obert, no ha de ser mai un document tancat, ans al contrari, s’han de preveure noves aportacions sempre que serveixin per enriquir el projecte final.

Gravació

Si voleu fer plans estables (de llarga durada), feu-los amb trípode.
Assageu els moviments de càmera abans de gravar (com comença i acaba el pla).
Graveu amb llum solar sempre que pugueu.
Poseu el terminal en mode avió (si no es necessita wifi) per no malgastar energia.
Tingueu cura de l’àudio. Us recomanem gravar amb dispositiu extern. Algunes apps admeten la gravació de l’àudio amb micro bluetooth a partir de configurar els settings. En aquests moments: Android, Cinema FV-5 / IOS, MoviePro
Eviteu contrallums o llums zenitals.
Utilitzeu el bloqueig de l’enfoc i balanç de blancs.
Feu que la persona es presenti a càmera per no posar títols (després del típic 3,2,1,….) quan graveu una persona.
Feu que la persona a qui entrevisteu aguanti uns segons mirant a càmera quan acabi de parlar.

Quan gravem amb l’smartphone i volem editar després amb la tauleta, haurem de compartir i/o desar els arxius. Tenim vàries opcions:

Desar-ho en algun dels serveis d’emmagatzematge habituals, com Drive o Dropbox.
Transferir els arxius enregistrats (imatges, vídeos,…) entre dispositius de sistemes operatius diferents: us recomanem l’app Wetransfer (IOS-Android). Fins a 2GB.
Compartir els arxius entre dispositius mòbils:
- IOS: haurem d’activar aquesta opció l’smartphone (configuració) en el cas que compartim arxius entre dispositius vinculats al mateix compte, per després seleccionar els arxius que volem compartir i la carpeta on els volem desar al rodet (al núvol, Icloud IOS). L’opció més efectiva és AIRdrop-IOS (cal wifi i està disponible en iphone 5 i superiors… i ipad de quarta generació) ja que permet compartir entre varis usuaris.
- Android: us recomanem l’app Wetransfer. Els fitxers estaran comprimits. Hi ha vàries opcions:

- - Es pot crear una carpeta a la galeria amb ES File (app que fa l’exploració de fitxers al DM) i utilitzar RAR per descomprimir els fitxers en el lloc que hem creat.
  - Es pot utilitzar alguna App per fer el procés de descomprimir a la galeria.

Edició i àudio

La música lliure és aquella música que es troba en domini públic o està protegida per una llicència lliure. D’aquesta manera, s’aconsegueix la màxima distribució i promoció de la música i fa possible que arribi sense obstacles al públic.

Mentre hi ha autors que defensen que el fet d’estar sota una llicència Creative Commons fa que l’obra sigui lliure, altres consideren que només dues d’aquestes llicències (CC-by i CC-by-sa) es poden considerar lliures. La resta serien de lliure distribució i semipropietàries.

Entre els projectes que treballen amb música lliure, destaquen Creative Commons i Jamendo.

Per tal de poder acompanyar els vídeos amb un suport d’àudio que sigui lliure tenim l’opció de recercar webs on s’ofereixin sons i melodies com www.jamendo.com. Jamendo (El nom és una contracció de les paraules “Jam” i “crescendo“). És una plataforma musical i una comunitat d’àmbit internacional, creada al voltant de la música lliure, on els artistes poden pujar la seva música gratuïtament i el seu públic descarregar-la sota llicència Creative Commons. Fou fundada el gener del 2005. Posa a disposició un catàleg de més de 7.000 artistes i més de 19.000 àlbums.

Publicació i distribució

Tot i que existeixen formes de distribució basades en suports físics com poden ser el CD, el DVD o dispositius d’emmagatzemament digital com els llapis USB, la forma més eficient per la distribució del vídeo educatiu és via plataformes de vídeo en línia.

Aquestes plataformes poden ser de tipologia repositori com ho són els sistemes de gestió de continguts (CMS) basats en vídeo (Wikimedia, youtube, vimeo….) on es publica el video i s’utilitza el seu enllaç per compartir-ho o be incorporar-ho per exemple en el disseny didàctic d’una proposta formativa (Moodle, Blackboard, …). Una altra plataforma per a la seva publicació és la utilització d’un sistema per la gestió de l’aprenentatge (LMS) com podrien ser els MOOC (coursera, udacity, ….) o plataformes de vídeo educatiu específiques que han sorgit de la necessitat de classificar els recursos audiovisuals per àrees de coneixement, etapes educatives o llengües.

Una visió diferent de la modalitat de distribució del vídeo educatiu és aquella que dins de l’àmbit de la tecnologia educativa i els nous paradigmes educatius el tracta com a Objecte d’Aprenentatge (OA). Per convertir l’arxiu audiovisual en objecte, ha de respondre a uns aspectes metodològics en la seva constitució incorporant metadades que permetin la seva localització. Si el vídeo es publica amb una llicència de tipus 4R (Reutilitzar, Revisar, Remesclar i Redistribuir) com la que ofereix Creative Commons (BY-NC-SA) i la seva reproducció es pot realitzar amb programari lliure, l’objecte es convertirà a més en un Recurs Educatiu Obert (OER).

Cal no confondre les metadades (Learning Object Metadata) associades a un Objecte d’Aprenentatge (OA) amb aquelles que estan orientades als cercadors de vídeo i que responen a la indexació audiovisual genèrica.

Finalment, un altre factor important a tenir present alhora de publicar el vídeo educatiu i la plataforma per on es distribuirà és des del punt de vista del terminal on es visualitzarà. Depenent si l’usuari visionarà el vídeo en un mòbil, tauleta, PC o bé en un centre multimèdia a pantalla o projecció en auditori, el vídeo haurà de complir certs requeriments per garantir una resolució, compressió i duració que garanteixin la qualitat d’experiència i per tant, l’atenció i transferència de coneixent estimada cap al discent.

Aplicacions edició de vídeo i tècniques de gravació

Aplicacions per a l’edició de vídeo:

A la plataforma de mSchools – Toolbox es poden trobar aplicacions per a l’edició de vídeo per als sistemes operatius Android o iOS valorades per mestres.

Android:

iOS:

iMovie (app nadiva a partir iPad2)
Vivavideo
Alive Movie Maker

Tècniques de vídeo:

STOPMOTION

http://toolbox.mobileworldcapital.com/experiencia/fem-stopmotion/103

Android:

iOS:

Stop Motion Studio

TIMELAPSE

El timelapse és una tècnica emprada tan en cinema com en fotografia amb l’objectiu de mostrar motius o successos que generalment succeeixen a velocitats molt lentes i imperceptibles a l’ull humà. L’efecte visual que aconsegueix el timelapse consisteix en que tot el que es capturi es mogui ràpidamen i per això caldrà mantenir la càmera fixa.

https://youtu.be/w6ycxk1rsOw

https://youtu.be/JbeRRAvaEOw

https://youtu.be/wBK2f4klZbc

També es pot emprar la tècnica del timelapse (amb algunes aplicacions de dispositius mòbils) per a extreure els fotogrames innecessaris i donar-li més agilitat a un vídeo, com si estigués fet a partir de la captura d’imatges. Vídeo d’exemple amb Pic Pac:

https://youtu.be/qZWsDhkGOa4

Android:

iOS:

CROMA

El croma (de l’anglés chroma key) és una tècnica audiovisual utilitzada àmpliament tant en cinema i televisió com en fotografia, que consistix en la substitució d’un fons per un altre mitjançant ordinador.

Per realitzar aquesta operació amb facilitat i bon resultat, s’utilitza el Chroma key o “clau de color”. La tècnica consistix a gravar l’objecte sobre un fons de color sòlid i uniforme i posteriorment canviar-ne el fons pel desitjat amb l’ajut de l’ordinador o del dispositiu mòbil.

El color del fons de l’escena ha de ser algun dels primaris (Roig, Verd o Blau). Habitualment s’usa verd o blau i no roig, ja que és el component més important de la pell humana.

Algunes de les aplicacions per dispositius mòbils faciliten aquesta tècnica i permeten afegir una imatge o vídeo darrere de la gravació. Ens permet fer un telenotícies, un documental des d’un punt llunyà del planeta o fins i tot, per als més atrevits, clonar-se a un mateix en una gravació de vídeo. AIxí doncs, només ens cal l’aplicació, un fons verd (paper d’embalar o tela) i uns actors motivats.

Exemple de vídeo realitzat per alumnes de l’escola El Sagrer amb la tècnica del Chroma:

https://youtu.be/jWdDf-wXBAI

Android:

iOS:

EFECTES ESPECIALS

Android:

iOS: