Com a professional amb una formació universitària en Educació Primària, considero que posseeixo un sòlid coneixement teòric en les àrees fonamentals de desenvolupament cognitiu, emocional i social dels nens i nenes. La formació acadèmica m’ha proporcionat una comprensió de les metodologies pedagògiques efectives, així com de les teories d’aprenentatge que recolzen l’ensenyament en les etapes educatives. A més a més, he adquirit habilitats per a la planificació i disseny d’activitats educatives que s’adapten a les diferents necessitats i estils d’aprenentatge de l’alumnat.

La meva formació també abasta una mica la comprensió de com integrar la tecnologia de manera efectiva a l’aula,  tot i que encara he de treballar i conèixer més eines per millorar l’experiència educativa del meu alumnat.

Els meus estudis m’han ensenyat la importància del treball col·laboratiu  amb famílies, companys de feina i altres professionals del centre, així com de la resta de la comunitat educativa.

Ara bé, com a docent novell, em faig aquesta pregunta: Actualment, sé aplicar tota aquesta teoria i coneixement que m’ha proporcionat la meva formació universitària a dintre de l’aula?

La meva resposta a la pregunta ara mateix, és que encara que els estudis proporcionen una base teòrica sòlida, fins que no passin els anys d’experiència docent, és difícil saber ben bé,  què, com i quan aplicar els coneixements adquirits amb anterioritat a dintre d’una aula. L’experiència a l’aula, enriqueix i contextualitza aquests coneixements, així com contribueix a la construcció de la mateixa  identitat professional.

Arribat a aquest punt el meu compromís com a docent  va més enllà de transmetre coneixements; implica ser una guia, una facilitadora i una font de suport emocional. Em comprometo a crear un entorn segur, motivador i on l’alumnat se senti valorat. Un entorn on nodrir la creativitat, tan personal com en gran grup, l’autonomia, l’empatia, entre altres aspectes que els prepari per a afrontar el futur en constant evolució.  Aquest compromís també és l’actualització constant dels meus coneixements en la pràctica educativa per contribuir positivament al desenvolupament de l’alumnat, així com ser flexible i afrontar els reptes com a oportunitat s d’aprenentatge.

Com bé he dit, l’experiència docent és vital per consolidar els coneixements. Aquesta etapa ja ha arribat per a mi i com a mestra tinc l’oportunitat de ser un model per a l’alumnat. Veig important ser un bon exemple, i per tant tinc en compte la meva conducta i valors a dintre de l’aula.

Des de fa dos cursos, he tingut l’oportunitat de treballar en una escola de màxima complexitat, on la major part de l’alumnat prové d’un context social i econòmic complicat. Actualment, sóc cotutora d’una aula amb 19 nens i nenes de 3 anys, una etapa crucial en el seu desenvolupament emocional i educatiu.

Un dels principals reptes que afrontem és la diversitat d’experiències i necessitats que presenten els alumnes. Molts d’ells tenen necessitats educatives especials i requereixen adaptacions en el seu aprenentatge. Això implica no només personalitzar les activitats, sinó també crear un ambient d’aprenentatge segur i estimulant que fomenti la seva curiositat i motivació.

A més de les necessitats educatives, ens trobem amb alumnes que pateixen carències emocionals significatives. Aquest context dificulta la seva capacitat per concentrar-se, relacionar-se amb els altres i participar activament en les activitats. Per nosaltres, és essencial establir un clima de confiança on els nens se sentin valorats i recolzats, perquè així puguin començar a desenvolupar les seves habilitats socials i emocionals.

Una manera d’afrontar la carència emocional de l’alumnat, és  la creació del següent espai que es veu a la imatge.

El nom del grup dona pas  a crear un sentit d’identitat i comunitat entre els alumnes. Els nens i nenes se senten part d’un grup, la qual cosa fomenta la seva pertinença i cohesió social. Un nom compartit pot ser un punt de partida per a experiències conjuntes, com activitats, projectes o celebracions, reforçant el sentiment de comunitat.

En resum, un nom de classe no és només una etiqueta; és una eina poderosa per construir un ambient positiu i col·laboratiu que beneficiï el desenvolupament emocional i social dels alumnes.