Aquest és el mòdul que m’ha representat més feina i més inversió de temps, en comparació amb els anteriors, però alhora és el que m’ha agradat més també. Potser per això he tardat més, perquè m’he anat ‘entretenint’ a mirar els enllaços de la teoria i d’allà a d’altres on he trobat informació que crec que em serà útil a curt o llarg termini.

El model SAMR m’ha semblat molt interessant i m’ha fet adonar que l’aplico a diari quan ni tan sols sabia de la seva existència. És cert que no sempre tots els passos, però em va fer sentir bé veure que insconscientment estic en línia amb les últimes tendències! La part de la taxonomia de Bloom, d’acord, va bé saber-ho però no gaire més…

Moltíssimes gràcies pels enllaços i seus derivats en aquesta secció. Gràcies a ells he descobert ‘edmodo.com’. El mateix dia que el vaig descobrir ja em vaig registrar i remenar. De fet, he demanat als alumnes que es registrin i alguns ja ho han fet i han fet la primera tasca. Mirarem d’utilitzar-lo com a plataforma per comunicar-nos i per penjar totes les produccions orals i escrites. Estic en fase de proves però estic molt engrescada perquè veig que em permetrà tenir totes les seves produccions ordenades, amb  nota, ens podrem comunicar tots amb tots per continuar aprenent, entre ells, ells amb mi… No ho sé, però de moment em sembla genial!

M’ha encantat descobrir la informació, els vídeos i els recursos sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge. Precisament estic fent una altra formació que no té res a veure amb la competència digital i vaig establir unes connexions entre ambdós cursos que em van fer enviar la informació a un parell de companyes de l’altre curs i tot. M’ho miraré amb deteniment perquè m’ha agradat molt aquesta manera de plantejar l’ensenyament/ aprenentatge. Com comentava en el fòrum d’aquest mòdul, encara que no toqués, el tema de l’autoestima no s’ha de menystenir i tot allò que impliqui quelcom per millorar-la serà molt benvingut.

Quant el treball per projectes, hi crec força perquè és el que utilitzem al meu centre. Tinc conflictes interns perquè aquesta metodologia pren el seu temps i a mi això és una cosa que sempre m’ha angoixat molt. Vull fer molt i sempre em falta. El treball per tasques pren temps, però és significatiu i perdura, si més no, més que el tradicional. Hi treballo molt a gust mentre l’aplico a l’aula però després quan arribo a casa i veig que no he arribat fins on jo volia, em frustro una mica i penso en maneres d’agilitzar la feina a fer d’una forma més convencional per simplement avançar… Com he dit, vaig treballant en aquest tema que m’ocupa i preocupa!

Bé, aquestes són les meves reflexions d’aquest mòdul, molt personals, en aquesta ocasió…