Tot i que en aquest segon modul hem tocat tant temes relacionats amb la competència digital de l’alumnat com de  la seguretat a internet, a mi personalment m’agradaria centrar-me en aquest últim.

Entenc que com a docents tenim l’obligació de formar els nostres alumnes i d’ajudar-los a ser  digitalment competents des d’un punt de vista integral. I per fer-ho crec que és necessària la implicació de tot el claustre per que això només ho podrem aconseguir treballant de forma transversal.

Però més enllà d’això considero que com a adults tenim una responsabilitat molt més gran què és la de vetllar, en la mesura de les nostres possibilitats i sense oblidar-nos de la tasca dels pares, per la seva seguretat.

Internet és encara avui en dia un gran desconegut. Tothom en coneix les seves potencialitats i gaudim de molts dels beneficis que aporta però no podem mirar cap a un altre costat i fer veure que no existeixen riscos i perills que han afectat o afecten a molta gent ( privacitat, spam, contrasenyes, xarxes socials, etc). I desgraciadament, i tot i ser “nadius digitals” els nostres alumnes hi estan més exposats i son més vulnerables que ningú, en tant que una gran part del seu oci té relació amb les noves tecnologies i les xarxes socials i que no gaudeixen de la suficient experiència per saber detectar a temps determinades amenaces.

Ajudar a fer una internet més segura i un ús més racional de les noves tecnologies és una responsabilitat compartida en la que els docents hi tenim molt a dir.

Adjunto un enllaç, què si bé és d’una companyia telefònica a la qual no tinc cap ganes de fer publicitat, crec que expressa perfectament en 3 minuts el sentit de les meves reflexions: