Durant aquest tercer modul hem reflexionat al voltant de diferents metodologies de treball que potencien el treball cooperatiu, autònom i competencial dels alumnes.
Cal entendre però que per poder aplicar correctament les TAC en els processos d’ensenyament/ aprenentatge cal repensar d’una forma integral tot el que té relació amb aquests processos: des del paper dels mestres, els alumnes, els rols establerts, com es relacionen, els contextos en els quals aquests es produeixen les situacions d’ensenyament / aprenentatge, etc.
M’agradaria apropar-me a aquesta realitat des del punt de vist de la meva experiència personal en els últims anys.
Treballo des de fa alguns cursos en un centre situat en un barri amb una realitat social molt complexa. El nivell d’aprenentatges dels nostres alumnes és força pobre. Els resultats competencials tant a les proves internes com externes que realitzem acostumen a sortir en línies generals baixos o molt baixos. Costa motivar-los a aprendre ja que en molts casos cal prioritzar altres aspectes no curriculars a l’hora de les classes.
Aquest fet, juntament amb la necessitat de modernitzar-se va portar el centre a iniciar una sèrie de canvis entre els quals hi ha la voluntat d’actualitzar-se tant a nivell de les TIC com a nivell TAC.
Després de fer una prova durant dos cursos aquests curs, al cicle superior de primària, es va decidir substituir els llibres de text de tota la vida i implementar en el seu lloc la tecnologia snappet.
Els snappets son unes tauletes que funcionen amb connexió a internet i que contenen el programari i els exercicis propis de diverses editorials conegudes. La seva utilització ofereix una serie d’avantatges:
En primer lloc, permet personalitzar els aprenentatges dels alumnes enviant a cadascun una lliçó adequada al seu nivell. Al mateix temps respecta el ritme de treball de cada alumne ja que ofereix activitats complementaries per aquells alumnes que acaben la feina ràpidament i no obliga a cap alumne a avançar ni córrer per passar d’activitat. Cadascun avança al seu ritme.
Igualment permet al mestre fer un seguiment detallat de la feina que fa cada alumne al moment. Veure on comet més errors i en quines activitats ha de millorar.
El seu ús genera una motivació extra als alumnes ja que en determinats moments ( principalment a l’inici de les activitats) no tenen la percepció d’estar treballant.
Tot i funcionar amb internet i fer servir una tauleta, els alumnes no tenen accés a cap altre aplicació d’ internet a part del programari instal·lat prèviament. No es poden distreure de la feina que fan.
Permet optimitzar força el temps del professorat ja que la majoria d’exercicis es corregeixen de forma automàtica i el mestre només cal que faci el seguiment per veure quan i on s’ha equivocat cada alumne i només cal que corregeixi les preguntes de resposta oberta.
Dins el model SAMR els snappets formarien part d’un primer estadi de realçament però tot i ser una mera substitució de les eines utilitzades anteriorment (llibres de text) creiem que en un futur pot donar bons resultats.
La implementació d’aquesta tecnologia ha anat en paral·lel a la substitució de gran part dels ordinadors de l’escola ( molts d’ells extremadament obsolets ) i amb l’arribada de 80 IPADS i un pressupost per a diferents apps educatives, així com una reestructuració de la pàgina web del centre i un canvi en la manera com com es comuniquen a les informacions a les famílies, abandonant les circulars en paper de tota la vida i substituint-les per l’aplicació per a mòbils TELEGRAM. Tots aquests canvis els podríem emmarcar en un estadi de transformació ja que aquí si que s’intenta articular i redefinir paulatinament tot el que forma part dels processos ensenyament / aprenentatge i no només les tasques dins l’aula. Tots aquests canvis persegueixen l’objectiu d’assolir una major maduresa digital dins de tot el el que fa referència al nostre àmbit educatiu.
De totes maneres, i tot i portar únicament implementant la tecnologia snappet, som capaços de veure-hi mancances a les que cal fer front o anar aprenent a fer-los servir d’una manera més madura.
En primer lloc, cal disposar d’un sistema WIFI que permeti suportar tenir connectats al mateix temps tants dispositius snappet com els que disposi el centre.
En segon lloc cal ser conscient que com qualsevol aparell que funciona per internet depen d’un servidor extern que en un moment donat pot no funcionar correctament.
Tot i proporcionar autonomia a l’alumne, aquest segueix necessitant de la ” mirada ” del mestre per poder sentir-se segur en els seus aprenentatges i seguir avançant.
Les explicacions de cada lliçó son molt esquemàtiques i cal ampliar-les. De fet, abans de fer servir els snappets es bo explicar la lliçó i proposar una sèrie d’exercicis. Els snappets no poden substituir al 100% la metodologia emprada anteriorment ja que si fos així els alumnes deixarien d’aprendre a escriure en fulls i llibretes i practicar la lletra per exemple.
En resum, sota el meu punt de vista, cal fer una aposta decidida per implementar les noves tecnologies als centres educatius. És important no tenir por de provar i d’innovar però també és essencial no caure en l’error de pensar que la seva presència per si sola suposa una millora en qualsevol procés d’ensenyament / aprenentatge.
Deixa un comentari