Dins el món el món educatiu, com a tot arreu, podem trobar opinions de tota mena referents a l’evolució tecnològica que estem visquent des de ja fa uns quants anys i que cada cop  s’accelera més i sembla no tenir fi. Hi ha els que en son molt partidaris, els que no en volen ni sentir a parlar, els tímids, els atrevits, els que van a poc a poc i els que sempre volen estar a la última.

El que és evident, és que les noves tecnologies generen un debat interessant també dins l’àmbit educatiu. Toti això, sota el meu punt de vista, cada dia son menys els docents que es neguen en rodó a la seva utilització ja que tots son capaços de veure  que les noves tecnologies van venir per quedar-se.

Hi ha però alguns debats que resulten realment interessants, un dels quals he viscut en primera persona en un claustre a l’inici del curs 2018-2019.

 

A la nostra escola ens trobem alumnes que tenen un mòbil propi des de molt joves (4 – 5 anys) i la majoria d’alumnes de cicle mitjà i superior també en tenen un. Aquest fet, als darrers anys ens comportava una sèrie de problemàtiques ( mòbils que desapareixien de motxilles, mòbils que sonen a l’hora de classe, alumnes que es fan selfies aprofitant que ningú els veu, gravacions de vídeo, etc )tots aquest fets i la manera com cada mestre els gestionava va portar l’escola primer a obligar als alumnes que portaven mòbil a fer que el deixessin a la secretaria de l’escola  a l’entrar, i després – a l’inici del curs 2018/19 – a prohibir directament portar el mòbil a l’escola.

Alguns mestres van ser molt partidaris d’aquesta decisió. Consideraven que era una manera d’estalviar-se problemes i que a l’escola actualment tenim prou eines i recursos per propiciar i desenvolupar situacions d’ensenyament/ aprenentatge satisfactòries. D’altres opinaven que els mòbils son una realitat social que va en augment i que precisament l’escola també té la responsabilitat d’ajudar els alumnes a fer-ne un ús correcte i a explorar-ne les seves possibilitats més enllà de l’ús recreatiu i social.

Personalment sóc d’aquesta última postura. Crec però que la seva introducció ha de ser controlada, que cal consensuar-la amb les famílies, i que el seu moment idoni és el cicle superior de primària.