Hi ha molts temes interessants sobre els quals reflexionar en aquest mòdul però personalment m’agradaria centrar-me en el que suposen les xarxes socials a l’educació primària.

Per una banda i com encertadament es comenta en la informació proporcionada, les xarxes socials poden ser una plataforma per a crear debats sobre temes educatius interessants per als educadors. I en el cas d’alumnes de secundaria també ofereixen la possibilitat de treballar a l’aula amb els alumnes compartint opinions sobre alguns temes tractats durant el dia a dia.

Però què passa amb l’educació primària? Doncs partint de la meva experiència que la teoria i la realitat no van de la mà.

La pròpia edat  per a donar-se d’alta com a usuari en aquestes xarxes ja ens indica que  són un recurs adient per alumnes d’ESO o Batxillerat en amunt. Però la realitat ens indica que molts dels alumnes del cicle superior de primària tenen comptes d’Instagram i facebook -no tants de twitter, probablement perquè la seva inquietud en aquestes edats és més la de mostrar-se ells mateixos i crear una suposada identitat digital- que no pas la de reivindicar idees o pensaments a traves dels seus escrits- i estan per tant contaminants per una de les grans epidèmies del segle XXI : “la dels LIKES i el FOLLOWERS“.

Per no parlar ja d’altres situacions com per exemple el fet que cadascun d’ells té un telefon mòbil amb whattsapp i que té per tant la possibilitat de rebre i enviar, imatges, vídeos i contingut de tot tipus sense saber ben bé d’on prove ni de qui ni amb quina finalitat.

O les múltiples possibilitats d’interacció que ofereixen algunes consoles o jocs d’ordinador, que amb l’excusa de jugar en línia permeten interactuar, compartir i establir relacions entre desconeguts siguin o no majors d’edat.

Així doncs ens trobem en una gran contradicció. Com pot l’escola primària ajudar a a fer un ús responsable de les xarxes socials i els seus “derivats” si el seu ús a nivell legal està suposadament reservat a l’ etapa secundària i les seves principals problemàtiques també queden associades  a aquest segon nivell educatiu quan en realitat no ho son?

Potser caldria obrir un fil de debat en alguna d’aquestes xarxes i segur que obtindríem  tantes respostes i opinions com docents. Però el problema i la contradicció de moment seguirà existint. El que està clar és que si no ens hi posem tots – famílies, escoles, administracions i inclús les pròpies empreses implicades- o el problema no només seguirà existint sinó que seguirà creixent.