El Departament d’ensenyament ens proporciona un gran ventall de recursos digitals que han de ser vistos com una oportunitat. De fet qualsevol recurs digital ha de ser vist com una oportunitat. Una oportunitat per millorar, per repensar, per modificar o simplement per veure que potser el fet d’introduir -los en determinades situacions d’ensenyament/aprenentatge no és necessari.

I és precisament aquest ultim apartat en que m’agradaria incidir Els últims temps, parlant amb companyes i companys de diversos centres, sembla que ha entrat una mena de necessitat- a tothom en general, mestres, alumnes, famílies, administracions, etc -una mena de pressa per convertir els entorns d’aprenentatge en tant tecnològics i innovadors com sigui possible. No penso que aquest fet sigui dolent per ell mateix, el que crec que és dolent és la pressa.

Dit d’una altra manera, he percebut en els últims temps un “despreci” sobtat cap a formes de fer o d’ensenyar on no s’utilitza la tecnologia  i que per aquest simple fet ja son vistes amb recel tot i que fins ara han funcionat molt bé com a eines d’aprenentatge.

En algunes escoles s’ha arribat a plantejar el debat de si cal ensenyar els alumnes a escriure a mà. En paper. I jo com a mestre em pregunto si realment cal arribar a aquests

Simplement considero que abans de substituir-les, cal valorar amb paciència la idoneïtat de fer-ho. I retrocedir si és necessari per que com bé diu el llibre digital:

Ens estaríem equivocant si creguéssim que pel sol fet d’incorporar tecnologies a l’escola es produeix innovació i canvi metodològic.

Pot semblar absurd plantejar aquest debat però en algunes escoles de primària s’ha arribat a qüestionar si cal ensenyar els alumnes a escriure a mà. Sobre el paper. Si aquest debat ha arribat és perquè alguns mestres s’ho han plantejat i ho veuen amb bons ulls.

Benvinguts siguin tots els recursos i aportacions metodològiques. Però a poc i bona lletra.