Tant  docents com alumnes vivim de forma intensa en el món virtual. El fet de viure implica relacionar-nos, viatjar, comprar, enamorar-nos i aprendre.

Una de les reflexions més important i valuosa que he aprés al llarg de la meva vida professioanl és que els alumnes aprenen de nosaltres, però ells també ens ensenyen als docents un munts de coses, és a dir, aprenem conjuntament i de forma social (tal com deia l’admirat Lev Vigotsky). Per tant, per què no enxamplar aquesta “aula” i poder aprendre tots de tots. En el món virtual, les facilitats, accecibilitat i facilitat és inmensa.

Una de les maneres d’accedir a aquest aprenentatge social i digital son els EPA. On es poden identificar les fonts d’aprenentatge de cadascú, contactar amb gent experta en algun àmbit, resoldre dubtes o demanar ajuda. Quan anava a la universitat, un professor ens va dir un dia: “És impossible saber-ho tot, per tant, més que saber molt, el que s’ha de saber és el telèfon de qui ho sap”. Doncs jo entenc els EPA com un llistat de contactes.

Font de la imatge: EXPANSIÓN