A les aules actuals, les noves tecnologies tenen un paper fundamental en el procès d’ensenyament i aprenentatge . Tant pel fet de facilitar l’accès a informació variada, activitats divertides o audiovisuals engrescadors com pel fet d’ajudar a alumnes amb dificultats a poder comunicar-se, a poder llegir o escoltar textos que d’una altra manera seria més costós i lent.

Per poder ajudar als nostres alumnes a accedir, regular, protegir-se i seleccionar apropiadament el que hi ha penjat a la xarxa hem de dedicar-hi temps, esforç i paciència. El temps és necessari sempre que hi ha implicat un aprenentatge, ja que l’alumne ha d’assimilar el procés. L’esforç sempre ens ajudarà a buscar formes de veure si els alumnes estan mirant vídeos de música al Youtube o treballant en el que s’ha indicat. I la paciència caldrà quan no funcioni el wifi al centre, a un alumne se li hagi oblidat el pc, a l’altre se li estigui actualitzant algun programa, etc..

A més a més, hem de ser coneixedors d’aquestes eines per poder-les utilitzar i ajustar a cada necessitat específica. En la meva perspectiva com a psicòloga educativa, penso que hi ha un munt d’eines i aplicacions que m’ajudarien a mi i a la meva classe a gestionar conceptes o practicar continguts de forma més fàcil. I amb aquestes reflexions, a vegades emcsento abrumada per desconèixer totes les opcions possibles i disponibles.