El fet de fer servir el català en el nostre dia a dia és una peça fonamental per al seu manteniment i la seva promoció com a llengua pròpia de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Malgrat això, l’ús del català en àmbits com ara l’administració, els mitjans de comunicació i la vida quotidiana no sempre és el desitjat i, fins i tot, és inexistent. Per aquesta raó, és important adoptar mesures que fomentin l’ús del català en totes les esferes de la societat.

En primer lloc, una de les mesures que es poden adoptar per fomentar l’ús del català és la promoció de la llengua a través dels mitjans de comunicació. Això inclou, no només la televisió i la ràdio, sinó també les xarxes socials i altres plataformes digitals. És cert que avui dia els mitjans de comunicació estan molt diversificats i els idiomes que hi predominen són l’anglès i el castellà. No obstant, si les xarxes socials són un reflex de com és la societat, el català encara no està perdut. Actualment, hi ha una part de la població, encara que petita, que fa contingut en català i que interactua amb ell. Tanmateix, s’hauria de promoure més contingut en aquesta llengua per tal de normalitzar-la i atorgar-li, també, la categoria de llengua col·loquial.

És més, fa uns anys, els nens i nenes catalanes podien gaudir d’un espai televisiu reservat per ells: el Club Super3. Ser un «Super» era el millor que et podia passar; ja que significava que formaves part d’un món de dibuixos animats diversos en llengua catalana. No només existia la versió infantil, sinó que també existia la versió per adolescents. També, hi havia una infinitat de programes i sèries doblades en català destinades a un públic més exigent: els joves. Tota aquesta programació d’abans és la culpable que avui dia hi hagi gent que només se sàpiga la cançó introductòria de Bola de Drac en català i s’esgarrifi quan l’escolta en castellà o en qualsevol altra llengua.

A diferència d’avui dia, en aquells temps, veure una pel·lícula o sèrie en català no era sorprenent ni «sonava malament» ni es feia «raro», ja que era la realitat de moltíssima gent. Per això mateix, les institucions actuals haurien d’estar més conscienciades amb el fet de promoure l’ús col·loquial del català a fi de mantenir viva la llengua i potenciar la seva normalització.

En segon lloc, una altra mesura que es pot adoptar és la de tornar a implementar campanyes de sensibilització lingüística. ¿Qui ens havia de dir als catalanoparlants ―que en aquell moment érem petits― que no solament viuríem una campanya d’aquesta mena, sinó que en viuríem fins a tres? La primera i la més mítica es va dur a terme entre el 2005 i el 2007 amb l’eslògan «Dóna corda al català»; la segona es va portar a terme entre el 2009 i el 2010 amb la sentència «Encomana el català»; i la tercera ―i segurament no l’última― s’ha dut a terme aquest 2023. Sí, senyors, la Queta torna als carrers per recordar-nos que hem d’utilitzar el català amb el lema «Provem-ho en català. Molt per parlar, molt per viure».

Ara bé, no ens podem oblidar que el veritable poder el tenim els catalanoparlants, ja que som els únics que podem fer que el català sobrevisqui i acabi tenint la mateixa reputació que altres llengües majoritàries com el castellà o l’anglès. Som els únics que podem treure les etiquetes imposades i els estigmes vinculats a fer servir la nostra llengua: la catalana.
En definitiva, fomentar l’ús del català és una tasca que requereix la implicació de tota la societat. Els mitjans de comunicació, les institucions educatives, l’administració pública i la ciutadania en general han de col·laborar per garantir que el català continuï sent una llengua viva i en ús en tots els àmbits de la societat.