Explorem la narració distòpica

Les narracions distòpiques ens permeten imaginar futurs alternatius i explorar com els humans reaccionarien davant d’un món totalment diferent del que coneixem. A través d’aquest gènere, podem reflexionar sobre problemes actuals com el control de la informació, els avenços tecnològics, els perills d’un poder absolut o les conseqüències d’un desastre global.

En el cas d’aquesta activitat, he triat la distopia com a base per treballar els elements narratius perquè aquest tipus d’històries tenen una estructura molt marcada i permeten desenvolupar un plantejament, un nus i un desenllaç de manera clara. A més, és un gènere que connecta molt bé amb la lectura obligatòria del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo.

Al Mecanoscrit del segon origen, ens trobem amb una història de ciència-ficció postapocalíptica. Després d’una catàstrofe alienígena, la humanitat ha quedat pràcticament aniquilada, i els protagonistes, l’Alba i en Dídac, han de sobreviure en un món desolat. Aquesta situació genera moltes preguntes: Com es pot reconstruir una societat des de zero? Què passa quan desapareixen totes les normes establertes? Quins perills poden sorgir en un món on no hi ha civilització?

Amb aquesta activitat, la intenció és que els alumnes puguin aplicar els elements narratius d’una distopia i reflexionar sobre la crítica social que normalment plantegen les narracions distòpiques com, el Mecanoscrit del segon origen.