Quan vaig mirar les opcions que hi havia a l’hora d’escollir els quatre mòduls per completar el curs, vaig tenir molt clar que aquest en seria un. De fet, seria el primer que faria. I no pas perquè els altres no siguin interessants. Fins i tot, n’hi ha de més interessants pel que fa al contingut, però la temptació de resoldre les fites era massa gran. Sempre m’ha agradat jugar, i fer-ho en un curs de formació ha estat una sorpresa molt agradable.

La majoria de fites han estat fàcils i satisfactòries. Fàcils perquè tenen un nivell de dificultat senzill (excepte la 2, que tot i ser fàcil, no era gens òbvia) i permeten realitzar-les en poca estona i satisfactòries perquè a part de la satisfacció de resoldre-les, m’han aportat coneixement i recursos per aplicar a l’aula.

Crec que aplicar un Breakout a l’aula no és fàcil. Requereix una preparació i una coordinació entre professionals, que no sempre és possible per manca de temps o de motivació. Però  l’experiència s’ho val. Veure alumnes excitats i motivats per a l’aprenentatge és una satisfacció per a qualsevol mestre. A més a més, estem a l’era de les xarxes col·laboratives, i la xarxa educativa és àmplia. També cal tenir en compte que no cal preparar un repte excessivament llarg o complex. A vegades només cal proposar un petit repte per obtenir uns bons resultats.

Crec que un bon punt de partida poden ser les plantilles proporcionades per en Pere Cornellà, que ajuden a centrar-se i a no oblidar-se de cap dels punts bàsics a l’hora de dissenyar una activitat gamificada.

En resum, el mòdul ha estat una experiència molt positiva i crec que és un recurs molt bo per aplicar a l’aula. Després d’haver realitzat el mòdul, en dono fe.