Els docents catalans del segle XXI tenim avui dia una gran eina metodològica. La meva XTEC, que ajuda a crear xarxa de docents, a millorar de manera qualitativament la seva acció educativa. La meva XTEC ens ofereix als docents eines molt potents dins de la plataforma Google: crear documents: de text, diapositives, fulls de càlcul; elaborar enquestes, personalitzar el nostre calendari escolar, emmagatzemar fotos… que ens permet guardar, compartir i cooperar amb la xarxa de docents que volem formar. A més, podem accedir a totes les aplicacions del Departament d’Educació: el portal de centres, el portal de formació odissea, les biblioteques de les activitats educatives digitals que els docents comparteixen, les plataformes de recursos digitals Edu365 els quaderns i blocs digitals de tots els docents el país.

Però, quants docents veuen aquestes eines com a necessàries i sobretot, de qualitat educativa. Des de la meva experiència docent, hi ha encara una visió de consum de recursos però no pas un canvi pedagògic. Intentaré explicar-me millor.

Molts cops, els docents continuem entenem l’ensenyament com fa 40 anys: el docent és transmissor dels coneixements, anteriorment feien ús del llibre de text i se seguia la programació d’una determinada editorial. Avui dia, encara es continua amb aquesta premissa i per fer-ho més actualitzat, fem ús de les eines digitals, però sempre de manera unidireccional. Hi ha una certa por a aquesta gran porta que s’obra amb el món digital. Hi ha dificultats a perdre el “control” de l’aprenentatge i poca consciència democràtica de l’aprenentatge. Els recursos digitals és una bona manera de fer un canvi pedagògic: fer l’aprenentatge més participatiu, més creatiu i més democràtic. Som-hi, hi ha molt camí a recórrer.