A nivell escolar avui dia estem vivint la necessitat de fer un canvi en la manera d’entendre l’educació, molts centres escolars es veuen en la necessitat de canviar el paradigma educatiu, en molts casos per la demanda de les famílies i la societat en general, en altres casos pels mateixos docents que es veuen impotents davant la incoherència de com s’ensenya i la demanda de la realitat social. També hi ha motivacions de marquèting i d’imatge, centres que volen donar l’imatge d’innovadors per atreure més alumnes…
Però sens dubte, hi ha tota una moguda molt interessant que molts docents són els promotors: cal un canvi metodologic que respongui a un canvi de paradigma pedagògic.
Però no s’ha inventat res, s’ha recuperat la tradició pedagògica innovadora que ens ha precidit, donant li el valor de canvi.
El treball per projectes no és una manera metodològica nova. Té el seu origen en el pensament del filòsof estatunidenc John Dewey i desenvolupat pel pedagog William Kilpatrick, a finals del segle XIX i a la dècada dels 60.
Quins principis regeixen en el Treball per Projectes?
L’aprenentatge entre iguals, el diàleg per establir criteris, estratègies, resoldre dubtes i crear coneixement compartit, la contextualització de l’aprenentatge.
Els alumnes han d’aprendre a ser critics amb l’informació que troben, han de consensuar el que es vol saber, han d’establir com i de quina manera comunicaran el fruit del seu projecte.
La figura del docent és el guiador, el que acompanya en tot aquest maravellòs procès d’aprenentatge, el que convida a revisar i avaluar als alumnes per a que puguin de manera positiva arribar a l’elaboració d’un bon projecte.
Deixa un comentari