Estic molt d’acord amb la teoria de l’Aprenentatge Social (TAS) de l’Albert Bandura. Crec que podem aprendre d’una forma molt efectiva de les experiències que vivim, tot i que aquest aprenentatge sempre ha d’anar acompanyat d’un entorn favorable per aquest fi, i que el nostre estat anímic es també un factor clau en aquest aprenentatge.

Per altra banda, tot i que el factor conductual es un dels pilars on es sostén la TAS, penso que en alguns camps, un enfoc més conductista de l’aprenentatge pot ser més efectiu, especialment en camp científic. De vegades, en el camp científic no hi ha altre remei que aprendre de l’assaig-error. Unes altres vegades, la repetició reiterada d’un procediment determinat (ja sigui d’un protocol experimental, la utilització d’una fórmula en un context, etc.) es la forma més efectiva d’aprendre aquell procediment, però també ens pot donar un cert bagatge en l’aprenentatge de procediments similars.

Es clar que aquest enfoc en l’aprenentatge de competències més específiques, no ha de ser purament conductista, la interacció amb el nostre entorn i context, poden ser també factors claus en aquest aprenentatge més específic, per exemple la comunicació entre membres d’un mateix grup de recerca.

Per mi, es un veritable repte poder allunyar-me d’un procediment conductista en el camp científic on treballo. Dissenyar activitats basats en la TAS, es una tasca que no es gens fàcil per a mi en algunes matèries, i finalment acabes realitzant el mateix de sempre…

Penso que el portafolis digital pot ser una eina que m’ajudi a replantejar aquest repte, ja que em pot donar les pautes per començar a treballar en aquestes activitats.