Avui en dia, seria una excepció trobar algú que pertanyi a la comunitat educativa i que no utilitzi de forma quotidiana un ordinador o dispositiu mòbil connectats a la xarxa. El primer que fem quan volem cercar informació, és buscar a la xarxa. De la mateixa manera, quan un alumne busca informació del nostre centre, la primera imatge que rep és la que mostrem en la nostre web. Aquesta primera impressió o imatge que es pot emportar un alumne (o els pares d’un alumne) és molt important, ja que es el primera “presa de contacte”. Independentment que aquest alumne s’hagi de matricular en el nostre centre per raons administratives, la imatge que projectem a l’exterior diu molt de nosaltres. Primerament que fem les coses ben fetes. Per altra banda, una bona imatge també diu que som un centre que volem agradar i que ens agrada estar en bona sintonia amb el nostre entorn. Des de el meu punt de vista, és molt important doncs invertir els recursos necessaris. Per sort, disposem de molts recursos digitals gratuïts que ens poden ajudar molt en aquesta tasca. Només cal doncs que ens permetin dedicar part del nostre temps per a realitzar aquesta tasca. Crec que aquesta tasca ha de ser remunerada, cal que la prenguem amb la seriositat que requereix.

Per altra banda, la nostra tasca docent també ha d’utilitzar els recursos en xarxa. Tal i com he expressat en la opinió d’altres mòduls, hem d’aprofitar la tecnologia de la que disposa l’alumnat i que per altra banda és el medi més motivador per a ells. Per tal d’aconseguir aquesta fita, és bàsic que el professorat domini aquesta tecnologia, i que la incloguem en les nostres programacions. Hem de poder vèncer aquesta barrera que tenim molts professors (i que personalment m’incloc) en la utilització dels recursos digitals i en xarxa en moltes de les activitats d’aula. Aquest curs m’ha servit per a “obligar-me” a realitzar moltes activitats que no estava acostumat a fer, i haig de dir amb tota sinceritat que el resultat ha estat molt més positiu del que m’hauria imaginat. El recurs de vídeo per exemple, han estat molt pràctic per a mi. En els primers cursos de la ESO, cal que els alumnes que exerciran el batxillerat científic prenguin una bona base. Hi ha coses que malauradament l’alumne ha de començar a aprendre a base de repetició i que ha mesura que va aprenent més, pot anar lligant amb altres conceptes en el procés cognitiu. El vídeo ajuda molt en aquesta tasca, ja que cada alumne disposa d’una informació que pot anar rebent al seu ritme, pot ser més atractiva que una explicació a la pissarra, i que per altra banda, allibera al professor de l’àrdua tasca d’haver d’explicar un concepte fins a la sacietat.

La publicació d’aquests vídeos a la xarxa no solament pot ajudar als nostres alumnes, sinó que també ho pot fer amb altres alumnes de la comunitat educativa. I de la mateixa manera, pot ser una gran ajuda entre els professors, ja que es molt probable que hagi algun recurs publicat que puguem fer servir, o ens doni alguna idea per millorar la nostra tasca.

Sóc partidari que nosaltres mateixos (els professors) ens hauríem d’obligar a realitzar aquesta “praxxis” com una nova forma d’afrontar l’educació, però cal que aquesta tasca sigui remunerada (en temps o diners) i no opcional, simplement per una qüestio de professionalitat, i de totes les conseqüencies que això pot comportar.