A mesura que avancem en aquest curs i seguint el fil d’altres reflexions realitzades al dossier digital, cada cop estic més convençut que l’ús de la tecnologia mòbil a l’aula, acabarà sent una necessitat més que un recurs. De la mateixa manera que avui en dia es poc freqüent veure alguna assignatura que no utilitzi un llibre de text, crec que en un futur (no gaire llunyà) serà estrany veure algun professor que no aprofiti la utilització dels dispositius mòbils a les seves classes. De la mateixa manera que passa amb els llibres de text, no serà un recurs imprescindible, però sí molt útil. Els professors de secundària i cicles tenim una “basa” molt important al nostre favor, avui en dia tots els nostres alumnes  disposen d’un dispositiu mòbil, o dit d’una altra manera, disposen d’un potent ordinador amb connexió a internet a les seves butxaques. Encara no he vist a cap alumne que no en tingui, i si el trobo algun dia, proporcionar-li aquest recurs no suposaria un problema econòmic per a l’administració (si ho comparem amb la despesa que suposen altres dotacions). A banda del potencial tecnològic que puguin tenir aquests aparells, hi ha una altre qüestió que encara és més important, es tracta d’un mitjà que és molt atractiu per als nostres alumnes. Els professors hem de ser capaços d’aprofitar aquests avantatges, i utilitzar un recurs que té un potencial enorme en la nostre tasca docent. Un recurs amb una varietat de possibilitats que permeten tractar gairebé tots “els reptes curriculars”.

Una de les funcions que ens ofereixen aquests dispositius, es la utilització de la seva càmera. Tal i com hem pogut comprovar en aquets mòdul, hi ha moltes aplicacions que es basen en la mateixa. L’aplicació potser més directa és la gravació i edició de vídeo. El vídeo no es un recurs nou, però el gran avantatge que ens proporciona el mòbil, es que els propis alumnes poden participar de forma activa amb una eina que porten a la butxaca. Personalment no he utilitzat aquest recurs a l’aula, però en la realització de les tasques d’aquest mòdul, he pres consciencia de la seva utilitat. En ciències, hi ha lliçons o conceptes que has d’anar repetint al llarg del curs, per tal que arribin a la major part de l’alumnat, amb el perill que l’alumnat que ho ha aprés a la primera s’avorreixi sobiranament. El procés d’aprenentatge es fa feixuc i avorrit, i vas veient com es va calant en l’alumnat amb compta-gotes, a mida que vas repetint a la pissarra. El vídeo d’una lliçó o concepte per exemple, pot ser visionat tantes vegades com un alumne necessiti a la seva casa, a banda que pot ser més atractiu que escriure a la pissarra per al conjunt de la classe. Crec que es una forma d’arribar a la diversitat de l’aula amb un únic recurs.