La identitat digital s’hauria de garantir completament. Allò que algú vol mostrar, ho hauria d’autoritzar el creador. Si sobre una publicació antiga o recent algú se’n penedeix hauria de poder protegir-se i ser buscat aquestes informacions per altres persones. Hem tingut molt casos de persones públiques que per un comentari a twitter o facebook de fa uns anys se’ls ha retret exageradament i acusat bestialment, inclús hi ha hagut denúncies. Ningú denunciaria un exabrupte dit al carrer o a un bar.

Per altra banda, com protegir la teva identitat digital? Seguint sempre unes recomanacions de seguretat primordials malgrat que ens provoquin nosa fer-les. Així, quan ens connectem a una xarxa pública mirar bé que ens demana i si és de confiança; fer navegacions privades perquè no quedi res a l’historial o si no esborrar l’historial regularment (també les pesades cookies, presents a tot arreu); canvi de contrasenyes semestralment; contrasenyes llargues i plenes de números, lletres i símbols que es puguin recordar (alfanumèrica); no tenir una contrasenya única; fer actualitzacions de les app regularment perquè aporten més seguretat i solucions d’errors anteriors; llegir-se les autoritzacions; i fixar-se què autoritzem, quins permisos permetem. I una curiositat: monitoritzar la nostra identitat de tant en tant per veure què hi apareix sobre nosaltres.

Per navegar cal estar ben protegit.