Ens agradi o no, els dispositius mòbils s’han d’incorporar a les aules. L’alumnat des de ben petits que hi té contacte. Ara bé, hem de pensar bé com ha de ser la seva incorporació perquè no ha de per jugar i passar l’estona sinó un ajut a l’ensenyament i l’aprenentatge.

Com a professor de llengua veig múltiples finalitats dels dispositius. Així tenim al nostre abast pàgines web pel reforç en fer activitats d’aprenentatge; diccionaris en xarxa que normalment desconeixen que ajudarien a millorar l’expressió escrita; Google Classroom que possibilita la creació de grups classe en què es plantegin activitats d’aprenentatge o  en què s’enviïn redaccions o treballs; Google Drive que proporciona gratuïtament processador de text, ful de càlcul, presentacions i molts més funcions. I també tenim moments per jugar i aprendre alhora (el neologisme gamificar és  un altre terme de l’anglès innecessari, per què no ludoficar o simplement “jugar”?) amb apps com Kahoot o Letrix.

A classe no tinc cap problema que l’alumnat tingui el seu mòbil sobre la taula. sempre que no en faci ús per trucades, missatges o qualsevol funció no apropiada en una classe de llengua. Això seria possible?

Una darrera reflexió per al paper, que clar que l’hem d’utilitzar menys  però que no se’l ha de substituir totalment. La importància de la cal·ligrafia és indubtable pel desenvolupament cognitiu de les persones i no podem deixar de costat que es domini tant l’ús de les tecnologies com que es mantingui la necessitat de l’ús del textos de paper i de la cal·ligrafia.