Tot el que passa a la vida real, tot el que és autèntic, no està fragmentat, sinó que és únic i global. Al llarg dels anys, el volum de coneixements ha anat augmentant i aquest fet ha provocat l’especialització de les disciplines.

Aquest procés ha permés que en l’actualitat puguem saber més coses sobre el món que ens envolta, i això cal aplicar-ho als centres docents aquesta lògica d’especialització científica o disciplinària. Fer-­ho implica una fragmentació del coneixement que no existeix en la vida real i provoca que els centres docents organitzin i planifiquin els ensenyaments de manera compartimentada i s’avaluïn separadament, i que els aprenents no sempre tinguin consciència d’aprendre per a la vida real.

La societat evoluciona i cada vegada més hem de preparar els nostres alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant. Si el nostre objectiu és afavorir que l’aprenentatge escolar sigui útil per a formar ciutadans i ciutadanes crítics, amb opinió pròpia, autònoms i que siguin capaços de resoldre els nous reptes en cooperació amb els altres, el model que presenta els aprenentatges de manera fragmentada per disciplines s’ha de revisar.

Una manera d’eliminar les barreres entre les disciplines és el treball interdisciplinari. Aquest tipus de treball comporta un canvi metodològic i organitzatiu que trenca les barreres entre la teoria i la pràctica, i permet treballar una temàtica englobant les diferents disciplines.