Sempre hi ha hagut xarxes socials, però amb Internet, l’entorn digital ha esdevingut un espai habitual de relació, amb diferents grups de persones ja siguin amics, familiars, companys de feina…

Els alumnes assimilen d’una manera molt natural l’entorn digital ja que són Nadius Digitals, s’envien missatges de text, tenen blogs, pengen fotos i vídeos a la xarxa i els comenten. en definitiva es relacionen amb per exemple amb els companys de classe fora de l’escola.

Segurament les xarxes socials d’alumnes i pares són diferents però aixó no vol dir que els pares no hagin conèixer o establir unes condicions d’ús per als seus fills. L’actualitzacio constant dels mitjans tecnològics fan difícil a les famílies conèixer i estar al dia de totes les possibilitats que aquestes ofereixen. Al contrari que els fills que s’adapten ràpidament a aquests canvis.

Per culpa d’aquestes modificacions en les xarces socials alguns adults poden mostrar-se insegurs o desconfiats vers aquestes. Però les xarxes socials no son ni bones ni dolentes, simplement depèn de com s’utilitzin. Per aquests motiu, cal que la família conegui quines xarxes utilitzen els fills, per així decidir com educar-los perquè hi interactuin d’una manera positiva, responsable i segura, i protegir-los dels riscos que poden comportar.