La idea de fer uns plans digitals a cada centre en principi hauria d’engrescar el professorat a innovar en la seva metodologia a l’aula. Tanmateix, aquest any que faig codocència amb gent que compta amb més de vint anys d’experiència, m’hi he trobat que la majoria de docents només utilitzen les plataformes digitals per compartir materials tradicionals.

Per exemple, el meu centre és de màxima complexitat i per estalviar diners se’ns ha demanat que estalviem paper, llavors és molt comú escanejar fitxes d’exercicis i crear un PDF, penjar-lo al Google Classroom i que els alumnes hi accedeixin així a una fotocòpia virtual que hauran de reproduir a la seva llibreta.

No hi ha gamificació, no hi ha interacció ni avaluació a través de la plataforma digital, només hi ha un PDF, una imatge, un mural d’activitats de llengua. Llavors no té res de diferent d’aquelles fotocòpies que em feien comprar els meus professors a la reprografia de l’institut l’any 2004. Tants anys després les metodologies no s’han adaptat a les eines digitals.

Cada dia s’hi creen noves eines i els docents ho desconeixem. Tanmateix, tots els centres tenen un pla digital, però poc inverteixen en una formació correcta sobre com explotar les eines existents i, per què no, crear-ne de noves i més adequades al perfil de l’alumnat.

En conclusió, cal seguir formant-se per poder formar adults del futur que hauran de desenvolupar oficis que encara no existeixen i no podem utilitzar les eines que tenim ara per digitalitzar els mateixos materials que fèiem servir abans.