Des que vaig començar a treballar com a docent m’hi he trobat amb un debat sobre l’ús dels telèfons intel·ligents que mai no m’havia plantejat abans.

Els telèfons mòbils representen una eina molt potent per al nostre desenvolupament com a societat, llavors per què hi ha docents demanant la seva prohibició total a les nostres escoles i instituts? No s’entén aquesta postura, si no es fa des de la perspectiva del desconeixement i del mal ús que n’estem fent com a societat, en general.

El mòbil està a les vides del nostre alumnat, si no els ensenyem a fer-lo servir com a eina a favor del seu aprenentatge, el faran servir en contra d’aquest. De segur que tots hem enxampat alguna vegada algun alumne mirant el telèfon durant la nostra classe. Sigui l’Instagram o el sorteig de la Champions, qualsevol cosa és vàlida quan és la tercera hora després del pati que estàs assegut a la mateixa cadira.

Per tant, a les meves classes m’estime més que l’alumnat utilitzi el mòbil per entrar al diccionari, per contestar un formulari, per llegir un codi QR… El que sigui tret d’estar amb el mòbil per sota la taula.