“Ningú no neix ensenyat”, “fent i desfent n’aprèn l’aprenent”… quantes vegades hem sentit aquestes dites. Probablement ens les han dit per reconfortar-nos quan no ens ha sortit bé una feina a la primera.
Amb la introducció de les TIC a l’aula passa un xic això: es necessita molt “rodatge” per a poder estar segur d’una cosa, que et funcioni, que quedi bé, que tingui l’equilibri faci la funció per a la qual l’hem dissenyat.
Aquest any me n’he adonat: motivada per uns companys que ja feia un any que utilitzaven l’iDoceo vaig adquirir al setembre un mini iPad. De seguida hi vaig començar a entrar les anotacions que abans feia amb les llibretes (vaig tenir accés i vaig adaptar les observacions). Quan me’n vaig adonar del potencial que tenia aquella eina, vaig “programar” els meus molt bé, bé.. per tal de traduïr-los a una nota numèrica que el programa entengués ( apropiació). Bé però tot allò havia d’anar lligat amb les dimensions. Calia “posar” els PDF que hi ha a l’ateneu a dins i que estigués ben relacionat. Aquesta ha estat la innovació més valuosa que he fet aquest any.
He compartit els arxius amb els companys i sé que els han estat útils. Estic satisfeta.
Deixa un comentari