Activitats inclusives : les videoconferències.

Padlet on es recull l’experiència d’una             videoconferència

Ara crec que l’anomenaria “visionària”,  fa 14 anys quan una companya – també especialista de música-  em va proposar fer una vídeoconferència no m’ho vaig ni plantejar. Jo que no hi entenia res de res d’informàtica ni tenia cap coneixement d’IPs, ni “Netmeetings”, m’hi vaig engrescar. Ella tenia una aula amb canó de projecció, pantalla….. Jo només un ordinador, una web cam i un micro!!! va ser tot un èxit. (l’experiència innovadora es va presentar al  SATI curs 2004-2005 (Seminari d’Actualització de Tecnologia de la Informació. )

Vam repetir l’experiència amb aquesta escola un o dos cops durant dos o tres cursos, més tard vaig trobar un altre mestre engrescat amb la idea i vaig continuar amb el nou “partner”. La meva escola s’anava “modernitzant” i, tot i que havia de muntar tota la “paradeta” cada vegada, no em feia recança ni el temps ni l’esforç. Uns anys més tard vam exposar com organitzavem i portavem a terme aquests intercanvis en el marc de les  Jornades TIC de l’ICE de la UdG l’any  2008.

Que era una activitat molt “complerta” ja ho sabíem. Que donava peu a fer una “investigació” i que cadascú hi participava amb el que bonament sabia, sense pressionar a ningú, que era un treball fantàstic en tots els sentits i realment els alumnes recordaven la vivència i els coneixements era un fet. El que ara em fa recança és no fer-ne més.

Analitzar-les amb l’òptica de les activitats inclusives m’ha agradat. Partíem dels seus interessos, eren els mateixos alumnes que preparaven les explicacions i les preguntes que volíen fer als companys de l’altra escola, i sobretot, eren ells QUE HO EXPLICAVEN.

L’any 2008 vam escriure:

És un treball molt interessant. Es podria comparar amb el fet de preparar un tema per grups i fer una exposició a davant de la classe o davant d’uns alumnes d’una altra classe, però en aquest cas, és tot el grup que prepara una exposició d’un tema per a els nens i nenes de la mateixa edat però d’un altre centre escolar.
Això i el fet de parlar a través d’una càmera i d’un micro i veure les cares dels nens i nenes a la pantalla o pissarra de l’escola és molt engrescador.
La valoració és molt positiva. El vocabulari emprat és el que pertoca a l’edat dels alumnes i per tant és una exposició molt propera (pels dibuixos que es mostraran, per les músiques escollides, per les disfresses que fa més amena l’exposició,…)