PROPOSTA DE TRANSFERÈNCIA (MÒDUL 4)

MRCDD – Àrea 4: Avaluació i retroacció (nivell B2)
Context de referència: Economia de l’Empresa (2n Batx.), projecte “Del PESTEL al CANVAS” (CANVAS + PESTEL + 5 Forces de Porter + DAFO + ERIC)

1) Subàrea seleccionada (Mòdul 4)

4.2 Analítiques i evidències d’aprenentatge

Es tria 4.2 perquè la proposta genera moltes evidències digitals (tres versions de CANVAS, documents d’anàlisi i formularis de coavaluació i metacognició) i, per tant, és especialment adient per recollir, organitzar, visualitzar i interpretar dades per prendre decisions docents.

2) Indicador d’assoliment del nivell B2 (subàrea 4.2)

4.2.B2.1 Analitza de forma crítica la rellevància i la pertinència de les variables emprades en els processos d’avaluació, recollida, tractament i emmagatzematge de dades i aplica procediments de validació utilitzant les tecnologies digitals.

Indicador adaptat al context del projecte:

“Dissenya i implementa un sistema d’avaluació digital del projecte ‘Del PESTEL al CANVAS’ que permet recollir evidències (CANVAS Foto 1–2–3, PESTEL, Porter, DAFO, ERIC, coavaluació i metacognició), organitzar-les en un registre (rúbriques i full de seguiment), analitzar-les per criteris (coherència, connexió entre eines, qualitat de justificacions, millora entre versions) i prendre decisions pedagògiques (microtallers, reorientació de feedback, ajust de pautes) per incrementar la qualitat del procés i del producte final.”

3) Resultat d’aprenentatge (Àrea 4 – Nivell B2) al qual es vincula

S’alinea principalment amb el RA2 de l’Àrea 4:
Utilitzar de forma innovadora les tecnologies digitals del centre en la recollida, tractament, anàlisi, representació i interpretació de dades per avaluar processos d’ensenyament-aprenentatge.

(De manera secundària, també hi connecta RA1 i RA3 quan es sistematitza l’avaluació digital i s’exploren procediments per integrar dades i orientar l’alumnat.)

4) Justificació de la proposta (detecció de necessitats i problema)

En el projecte l’alumnat elabora un CANVAS digital i el refina mitjançant d’eines d’anàlisi estratègica (PESTEL, Porter, DAFO i ERIC) generant tres versions (“Fotos”) i evidències associades.

Tot i ser una seqüència molt potent d’aprenentatge col·laboratiu, per consolidar un nivell B2 a l’Àrea 4 cal fer un pas més: que les evidències digitals no quedin només com a “rastre del projecte”, sinó que es converteixin en dades interpretables per: (a) donar retroacció més precisa, (b) detectar patrons de dificultat (p. ex. DAFO desconnectat de PESTEL/Porter, ERIC no alineat al CANVAS), i (c) ajustar la docència en temps real (microtallers, exemples guiats, reexplicació de criteris).

Aquest enfocament és coherent amb la definició de la subàrea 4.2 del MRCDD, que posa el focus en generar, emmagatzemar, validar, seleccionar, analitzar i interpretar evidències digitals per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge, respectant la normativa de protecció de dades (Departament d’Educació, 2022).

4.1) Fonamentació teòrica (marc conceptual i criteris de qualitat de les dades)

El Marc de referència de la competència digital docent (MRCDD) situa, dins l’Àrea 4, la necessitat de prendre decisions d’avaluació basades en evidències digitals, i especialment d’analitzar críticament les variables i els indicadors que es recullen, com també la seva rellevància per al que realment es vol avaluar. Això implica revisar la coherència entre criteris, instruments i dades, i aplicar procediments de validació (triangulació d’evidències, revisió de rúbriques, consistència entre fonts i contrast entre versions del producte) per assegurar una avaluació justa i útil. (Departament d’Educació, 2022).

Des d’una perspectiva d’analítiques d’aprenentatge, la recollida i l’anàlisi de dades només tenen valor pedagògic si responen a una finalitat explícita: millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge i la qualitat de la retroacció. El marc de referència del JRC-INTEF remarca que cal evitar mesurar només allò que és fàcil de quantificar, i incorporar criteris de qualitat de dades, interpretació contextual, transparència i garanties en la privacitat i l’ús responsable de la informació. (INTEF, 2017).

En aquest context, el model d’avaluació 360º aporta un enfocament coherent amb l’avaluació formativa i competencial, ja que integra autoavaluació, coavaluació i heteroavaluació, i facilita que l’alumnat comparteixi criteris, prengui consciència de la qualitat de les seves evidències i millori la presa de decisions en iteracions successives. Les experiències descrites per Esteve i Mogas mostren que aquesta triangulació incrementa la consistència de la valoració i potencia l’aprenentatge sobre l’avaluació. (Esteve & Mogas, 2019).

Finalment, la dimensió d’inclusió digital i d’equitat en l’avaluació requereix que els instruments i les evidències siguin accessibles, comprensibles i orientats a la millora, incorporant una retroacció significativa que ajudi a regular l’aprenentatge. En l’àmbit universitari, però transferible a secundària, s’ha evidenciat que el disseny d’estratègies d’avaluació per competències amb suport digital pot reforçar la participació i reduir barreres, sempre que els criteris siguin explícits i s’acompanyi l’alumnat en el procés. (Sanz-Benito et al., 2023).

A nivell pràctic, la literatura aplicada en analítica d’aprenentatge ofereix casos d’aula que combinen dades quantitatives (qüestionaris, registres, progressió) amb dades qualitatives (rúbriques, portafolis i comentaris de retroacció) per generar visualitzacions comprensibles. Aquest enfocament justifica l’ús de rúbriques i portafoli com a font de dades qualitatives sistematitzables i connecta amb la necessitat de transformar evidències en decisions pedagògiques concretes. (Amo Filvà, 2018; Aguilar, 2021).

 

 

5) Breu explicació de l’activitat/intervenció a desenvolupar

5.1 Objectiu de la intervenció (Avaluació i retroacció)

Implementar un sistema d’avaluació 360º digital del projecte “Del PESTEL al CANVAS” que integri:

  • Rúbriques digitals (docent i coavaluació),
  • Analítica d’evidències (per criteris i per versions Foto 1, 2 i 3),
  • Retroacció personalitzada orientada a millora,
  • Presa de decisions docents basada en dades.

5.2 Eines digitals

Atès que la proposta original ja preveu aula virtual, documents compartits i formularis, el sistema d’Àrea 4 es pot implementar amb:

  • Aula virtual del centre (Site Google)
  • Formularis (coavaluació i metacognició)
  • Full de càlcul (registre i gràfics)
  • Rúbriques
  • Documents compartits

5.3 Estructura d’avaluació (inicial, contínua i final) integrada a les fases del projecte

Avaluació inicial (diagnosi)

  • Miniqüestionari (Forms) sobre: comprensió de CANVAS i connexió amb PESTEL/Porter/DAFO/ERIC.
  • Objectiu: identificar punts de partida i planificar suports.

Avaluació contínua (procés: Foto 1,  Foto 2 i Foto 3)

  • Lliurable 1 (Foto 1): CANVAS inicial + PESTEL + Porter.
  • Lliurable 2 (Foto 2): DAFO justificat (amb traçabilitat “d’on surt”) + revisió CANVAS.
  • Lliurable 3 (Foto 3): ERIC + CANVAS refinat, explicitant impacte per blocs del CANVAS.

Cada lliurable incorpora: la rúbrica docent, autoavaluació curta (3 preguntes) i retroacció docent amb pauta.

Avaluació final (tancament: coavaluació i metacognició)

  • Coavaluació digital entre equips (formulari amb rúbrica) sobre coherència, connexions entre eines i millora visible Foto 1 a 3.
  • Qüestionari individual de metacognició (què he après, quina eina m’ha ajudat més, com aplicaria el model).

6) Analítica d’evidències i presa de decisions

6.1 Quines dades es recullen (variables)

Quantitatives (per equips i per fase):

  • Puntuacions de rúbrica (escala 1–4) per criteris clau:
    1. Claredat i coherència del CANVAS,
    2. Connexió PESTEL/Porter i DAFO,
    3. Qualitat de la justificació (traçabilitat),
    4. Qualitat d’ERIC i alineació amb CANVAS,
    5. Millora entre Foto 1 i Foto 3.
  • Diferència entre coavaluació i avaluació docent (indicador de calibratge de criteri).

Qualitatives:

  • Comentaris de coavaluació i del docent (patrons d’errors recurrents),
  • Respostes de metacognició (per detectar comprensió real i dificultats).

6.2 Com s’organitzen i es representen les dades

  • Full de seguiment (Sheets) amb pestanyes per fases (Foto 1, Foto 2, Foto 3) i una pestanya de resum.
  • Gràfics recomanats:
    • Mitjana del grup per criteri (per detectar “colls d’ampolla”),
    • Evolució Foto 1 a 3 per equip,
    • Dispersió coavaluació vs docent (per identificar criteris poc entesos).

6.3 Decisions docents derivades (protocol basat en llindars)

Quan un criteri queda per sota d’un llindar acordat (per exemple, mitjana < 2,5/4), el/la docent activa un protocol d’ajust: programa un microtaller breu amb plantilla (p. ex. “com convertir Porter en Amenaces/Oportunitats”), fa un reagrupament temporal per contrastar models, demana una mini-entrega correctiva centrada en el criteri (p. ex. “justifica 4 ítems del DAFO amb traçabilitat”), i reexplica el criteri amb un exemple model de qualitat (abans/després). Aquesta seqüència assegura que les dades es transformen en millora real del procés i del producte.

 

 

 

7) Retroacció (feedback) i criteris ètics/protecció de dades

  • Feedback personalitzat: sempre vinculat a un criteri de rúbrica i amb una acció concreta de millora.
  • Dades agregades en retorn grupal: quan es mostren gràfics, s’evita identificar equips si no és necessari.
  • Accés restringit a documents i rúbriques en l’aula virtual, especialment si s’utilitzen empreses reals o informació sensible.

8) Evidències previstes de l’assoliment del nivell B2 (pràctica documentada)

Per evidenciar el nivell B2 de l’Àrea 4 en aquesta proposta, es recolliran:

  1. Rúbriques digitals utilitzades (docent i coavaluació) i criteris.
  2. Full de seguiment amb dades per equips (Foto 1–2–3) i gràfics interpretats.
  3. Mostres anonimitzades de retroacció docent (abans/després o V1→V3).
  4. Resultats agregats de coavaluació i metacognició i la seva interpretació pedagògica.
  5. Registre breu de decisions docents basades en dades (microtallers, ajustos, reexplicacions).
  6. Evidències del producte final: CANVAS Foto 1–2–3 + PESTEL/Porter/DAFO/ERIC associats.

Aquesta adaptació converteix la proposta en una pràctica plenament alineada amb el Mòdul 4 (Àrea 4), perquè sistematitza l’avaluació digital, transforma evidències en dades interpretables i vincula l’analítica a decisions docents concretes, garantint retroacció significativa i millora del procés.

Referències

Aguilar, J. (2021, 21 d’octubre). Rúbrica para evaluar un e-portfolio. Procomún – INTEF. https://procomun.intef.es/articulos/rubrica-para-evaluar-un-e-portfolio

Amo Filvà, D. (Ed.). (2018). Analítica del aprendizaje: 30 experiencias con datos en el aula: Casos prácticos para entender la aplicación real de las analíticas de aprendizaje. Edulíticas. https://eduliticas.com/analitica-aprendizaje-30-experiencias-datos-aula/

Departament d’Educació. (2022). Marc de referència de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya. https://educacio.gencat.cat/ca/departament/publicacions/colleccions/pla-educacio-digital/marc-referencia-competencia-digital-docent/index.html

Esteve González, V., & Mogas Recalde, J. (2019). Aprendre a avaluar: un estudi de cas d’avaluació 360º. In Roig-Vila, R. (Coord.), Lledó Carreres, A., & Antolí Martínez, J. M. (Eds.), XARXES-INNOVAESTIC 2019. Llibre d’actes = REDES-INNOVAESTIC 2019. Libro de actas (pp. 37–38). Universitat d’Alacant. http://hdl.handle.net/10045/92187

Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado (INTEF). (2017). Las analíticas de aprendizaje: evidencias e investigación sobre su uso. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. https://descargas.intef.es/cedec/proyectoedia/formacion/Informe_Learning_Analytics_2017_INTEF.pdf

Sanz-Benito, I., Lázaro-Cantabrana, J. L., Grimalt-Álvaro, C., & Usart-Rodríguez, M. (2023). Formar y evaluar competencias en educación superior: una experiencia sobre inclusión digital. RIED. Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 26(2), 199–217. https://doi.org/10.5944/ried.26.2.35791

ACTUALITZACIÓ FINAL AMB LA SITUACIÓ REAL DE LA PROPOSTA

Relació entre la proposta d’intervenció 3 i la proposta d’intervenció 4

La proposta d’intervenció del Mòdul 4 es planteja com una continuació directa de la proposta desenvolupada en el Mòdul 3. En el Mòdul 3 l’objectiu principal era que l’alumnat fos capaç de relacionar diferents eines d’anàlisi empresarial que habitualment es treballen de manera separada als llibres de text: l’anàlisi PESTEL, les cinc forces de Porter, el DAFO, la matriu ERIC i, finalment, el Business Model CANVAS.

El treball es va organitzar com una activitat cooperativa i d’aprenentatge entre iguals, en la qual els alumnes, en grup, havien d’analitzar una empresa real i construir un model de negoci a partir de la relació entre aquests instruments d’anàlisi estratègica. Inicialment es preveia un procés més llarg de construcció i revisió del model, però per qüestions de calendari i de disponibilitat de temps —tenint en compte el ritme de l’assignatura de segon de batxillerat i la necessitat de cobrir tot el currículum de cara a les proves PAU— l’activitat es va concretar finalment en una presentació elaborada amb NotebookLM i una infografia de síntesi. Aquest treball representava, sobretot, la fase d’elaboració autònoma i col·laborativa de l’alumnat.

A partir d’aquest treball inicial es planteja la proposta d’intervenció del Mòdul 4, que tenia com a objectiu incorporar una fase d’avaluació i retroacció estructurada sobre els productes elaborats en el Mòdul 3. En aquest cas, la intenció era implementar un sistema d’avaluació de tipus 360°, en el qual participessin tant els mateixos alumnes com el professorat.

L’objectiu d’aquest sistema no era únicament qualificar el treball realitzat, sinó activar una retroacció formativa que permetés millorar el producte final. Per aquest motiu, després de rebre el feedback —tant del professorat com dels companys— els alumnes havien d’incorporar almenys una millora o ajust en el seu treball, demostrant així que havien integrat les observacions rebudes.

https://docs.google.com/presentation/d/1Ni0W1O_qZBoBI1FCG0GPM5rKc09Yqx9v/edit?usp=drive_link&ouid=113185554936081453241&rtpof=true&sd=true

És cert que el desenvolupament d’aquesta fase va haver de ser més breu del que inicialment s’havia previst, principalment per limitacions de temps pròpies del curs de segon de batxillerat i de la preparació de l’alumnat per a les proves PAU. Tot i això, la participació dels alumnes en el procés de coavaluació i la intervenció del professorat mitjançant el feedback estructurat van permetre consolidar els aprenentatges treballats en el Mòdul 3.

En aquest sentit, es pot considerar que la combinació de les dues propostes —la construcció cooperativa del model de negoci i la posterior avaluació amb retroacció— ha contribuït a que l’alumnat assoleixi amb solidesa la comprensió i la relació entre els principals instruments d’anàlisi estratègica de l’empresa.