Intentar ensenyar a l’escola com fer servir la tecnologia és sota el meu punt de vista una cosa sense sentit. M’explico:

Actualment vivim en un societat tecnològica\digital on pràcticament els nens neixen amb una tauleta o un samartphone a la mà. No és difícil veure nadons amb pocs mesos de vida els quals els seus pares deixen que sigui una tauleta qui els faci de mainadera mentre cuines, netegen, treballen o simplement quan no volen que se’ls molesti mentres mengen o condueixen. Així doncs, si tenim en compte que els nens pràcticament conviuen amb les pantalles portàtils des de que neixen, pretendre ser nosaltres (en el meu cas professors de secundària) qui els vulgui ensenyar com funcionen aquests aparells, em sembla simplement una mica massa pretensiós, ja que quan aquests nens i nenes arribin a nosaltres segurament hauran tocat més pantalles ells amb 12 anys que nosaltres amb 30.

Així doncs el nostre paper en la seva educació ha de ser ensenyar-los en el bon ús d’aquests aparells, cosa que de ben segur sols no aprendran, ja que normalment en els mètodes autodidàctics o entre iguals, el primer que s’aprèn són les males praxis (com a exemple posar el fet que quan estudies un idioma nou, moltes vegades quan ets jove el primer que aprens són les paraulotes).

És doncs deure i responsabilitat de l’escola ensenyar a discernir, triar o escollir què és el que s’ha de fer i el que no amb els aparells tecnològics, i sobretot com s’han de fer les coses amb un sentit responsable i adequat als bons usos que entre tots ens hem marcat.