Tot i que ja fa alguns anys que  es parla sobre l’ús de dispositius mòbils dins de l’aula, a mi a dia d’avui em segueix plantejant dubtes sobre si el seu ús és idoni o no.

Per l’experiència personal que he tingut jo amb l’ús d’aquest instrument , haig de dir que ha estat més un factor de distracció de l’alumnat que no pas motivador. És difícil poder gestionar que fan 25 alumnes a la vegada amb el seu telèfon personal, i per cada cosa que fan relacionada amb la tasca que se’ls dona sembla que en facin 4 que no té res a veure, ja sigui consultar les xarxes socials, jugar a jocs, etc…

No vull dir ni molt menys que això sigui únicament “culpa” de fer servir els dispositius, potser també en part té  “culpa” les activitats que han hagut de fer, que puguin haver estat massa senzilles o potser no lo suficientment engrescadores, però igualment per la vivència que he anat tenint sembla que en general els falti motivació per a tot el que té a veure amb la seva educació.

En general estic a favor d’introduir la tecnologia a l’aula, però està clar que s’ha de fer pedagogia amb els alumnes per fer-ne un ús adequat en el moment concret que se’ls diu, i també des de la part de professorat nodrir-se de continguts i activitats adequades i que aportin un aprenentatge significatiu als alumnes, ja que com he dit algun cop anteriorment, innovar pel simple fet d’innovar no acaba portant enlloc.