Com a mestres un dels objectius que sens planteja és que els nostres infants assoleixin la competencia digitalmitjançant l’ús de tecnologies digitals i mòbils, i promoure’n les vocacions cientificotecnològiques, i també donar a conèixer les diferents vies d’integració de les tecnologies digitals a tots els centres educatius.
Tenim opció per decidir si incorporem o no les TIC a la nostra vida quotidiana, a l’escola, a la feina…? En l’actualitat la tecnologia digital és d’ús comú en diversos contextos (contextos d’educació –com ara escoles, instituts, universitats, biblioteques–, contextos laborals i de la vida quotidiana –a casa, als transports públics, als restaurants–) i per a una població cada vegada més àmplia que s’inicia a una edat cada vegada més jove.
La tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) ha modificat molts aspectes de l’activitat diària, també ha canviat la nostra interacció amb l’aprenentatge i aquests canvis en els processos d’ensenyament i aprenentatge no han estat equivalents. La importància de les TIC en el treball, l’educació i la vida quotidiana es reflecteixen en la consideració de l’actual escenari d’interacció social de la societat, definida com a «societat de la informació i el coneixement».
És important ser conscients de la necessitat de promoure un salt qualitatiu en l’educació per passar d’un model d’adquisició del coneixement a un model d’aprofundiment i de creació de coneixement.
A més a més, d’acord amb Kozma, la tecnologia no s’ha de considerar un afegit, sinó un element transformador de l’educació en el context de la societat de la informació i el coneixement, on els aprenents, les seves característiques, les formes socials, els ritmes d’aprenentatge, etc., estan canviant i, per tant, es fa necessari replantejar què, com i quan s’ensenya, com s’avalua, com s’organitzen i s’estructuren les escoles i com es gestionen els temps i els espais.
Deixa un comentari