Dels tres aspectes treballats en aquest mòdul:

1. El Pla TAC, document que guia el procés d’integració de les tecnologies als centres
2. Les competències digitals de l’alumnat i del professorat
3. La seguretat a internet.

Parlaré de la segona, les competències de l’alumnat, dividides en quatre dimensions: Instruments i aplicacions (relacionada amb l’ús de dispositius, aplicacions i programari); tractament de la informació i organització dels entorns de treball i d’aprenentatge (versa sobre la capacitat de cerca i selecció d’informació, i el seu processament cognitiu per transformar la informació en coneixement); comunicació interpersonal i col·laboració  (on s’aborden les capacitats de comunicar de manera interpersonal o col·laborativament); ciutadania, habits, civisme i identitat digital (ús crític i responsable de la tecnologia digital).

D’altra, les del professorat on fem referència a la capacitat del professorat per aplicar i transferir els seus coneixement per facilitar l’aprenentatge dels alumnes. Podem diferenciar dos tipus, la competència TIC referida a l’ús instrumental i les habilitats de caire didàctic i metodològic.

Una vegada establert tots dos conceptes crec que tenim una feina per davant molt important, perquè els alumnes necessiten d’algú que guiï i delimiti el seu procés d’aprenentatge amb les noves tecnologies i  la formació del professorat en aquest terme és més que insuficient, on gairebé sempre ve donada per l’interés particular i la utilització de temps i recursos extra per part dels docents. A més a més, controlar l’ús i accés d’un nombre d’alumnes elevat és si més no una feina impossible per qualsevol persona que no es dediqui professionalment a això.

Pretendre que tot el professorat sigui especialista en noves tecnologies des de gairebé l’analfabetisme actual d’un dia per l’altre a costa del seu temps i recursos per res a canvi potser sona molt bé sobre el paper, però es una pretensió més que elevada. Qui posarà solució?