Diari d’aprenentatge                                                                                  Mòdul 1 – Activitat 2

M’ha semblat molt interessant i molt real totes les reflexions que s’han fet, però si he de destacar tres, aquestes serien les següents:

La primera de tot és que “El sistema no afavoreix, ja que hi ha bons professors que no poden exercir com a tal”

Personalment m’ha tocat la fibra i em sento molt identificat per aquesta frase. El meu cas és que sóc Enginyer Tècnic de Telecomunicacions en equips electrònics, i sempre m’han agradat les matemàtiques, i la física. He treballat més de vint-i-cinc anys al món industrial dissenyant i programant màquines, robots, tant a la part tècnica com a la part de gestió. En paral·lel he ajudat molts estudiants de l’ESO, Batxillerat i FP a poder aprovar les matemàtiques, física, etc. fent classes particulars i en petits grups.

La meva conclusió és que tothom ho pot a aprovar si els hi expliques bé, i bé vull dir d’una manera que a cada persona en particular li arribi i pugui fer el “click” en el seu cervell i entendre allò que li estàs explicant. El drama i la frustració que jo tinc és que no puc donar com a interí ni Matemàtiques ni Física i penso aquest habilitat que tinc per explicar-les es perd per culpa d’una burocràcia i un sistema tan difícil de canviar.

La segona és que ja no hem de memoritzar res, ni nosaltres com adults ni l’alumat, perquè això no ens porta enlloc.

Tenim la informació a l’abast de tothom tant en temps com en espai, però si hem de saber a obtenir el bon coneixement, a ser crític amb aquelles informacions que trobem.
La tercera és trencar amb el típic prototip de l’arquitectura i l’organització que tenim.

El fracàs escolar des del meu punt de vista s’acabaria fent grups atenent més a la diversitat que a l’any en què hem nascut, sent més flexibles i fer grups independents en cada una de les matèries, aprenentatges o competències que volem desenvolupar. Cada alumne porta el seu ritme, potser aquesta seria una bona distribució.

Reptes i “take away” que em porto per aplicar amb el meu alumant serien:

No renunciar ni mai, ni amb ningú, estirar de tothom, hem d’ajudar als alumnes (parlant, conversar, experimentar) amb ells, ajudar a fer bones preguntes, ser exigents amb molta gràcia, no ens hem de rendir, hem de creure en els nostres estudiants i ells ho han de veure, ho han de sentir.
Hem de potenciar als alumnes que tiren molt i també als que tiren menys, uns han d’ajudar als altres i nosaltres hem de potenciar aquesta labor.

Una altre cosa important és l’autoavaluació, perquè l’alumat pugui tenir constància de si aprenen o no, i quines mesures, actuacions, decisions per poder canviar el resultat final del seu propi aprenentatge. Crec que això és una millora que començaré a posar en pràctica en les properes activitats.

Kiko