L’aprenentatge social naix fonamentalment de les teories del psicòleg Albert Bandura (Canadà, 1925) recollides al seu llibre Social foundations of thought and action: A social cognitive theory (1986) i del pedagog Robert Gagné (USA 1916-2002) amb els seus articles i llibre The conditions of learning (1966) i Domains of Learning (1972).

 

L’aprenentatge social és la teoria on les persones aprenen noves conductes mitjançant el reforç o càstig, o mitjançant l’aprenentatge observacional dels factors socials del seu entorn.

Bandura argumenta que l’aprenentatge social és un model d’aprenentatge on els factors personals, emocionals i d’imitació dels altres hi juga un paper cabdal.

Un aprenentatge observacional o per imitació consta dels processos següents:

  •  Adquisició: el subjecte observa el model i en reconeix els trets característics; per exemple, un preadolescent veu com beuen o fumen els adults o joves.
  • Retenció: S’emmagatzemen aquests trets en la memòria del subjecte; seguint l’exemple, el preadolescent guarda aquestes imatges de joves i adults que fumen i beuen. El subjecte experimenta plaer en contemplar aquestes conductes.
  • Execució: El subjecte al sentir-se atret per aquestes conductes, les considera apropiades, experimenta desig de dur-les a la pràctica. Fuma i beu.
  • Conseqüències: part del seu entorn li reforça la conducta i part del seu entorn li recrimina aquesta nova conducta. Si l’entorn aprovador és “admirat” pel subjecte o d’ell prové el desig d’imitar, el reforç augmenta la probabilitat de seguir realitzant aquesta conducta. Si l’entorn recriminador és percebut pel subjecte com estrany i no experimenta desig d’imitació, no hi ha disminució de la conducta nova. Els joves i companys animen el preadolescent a fumar i beure (“ser home”) i els pares i professors li recriminen la conducta; el noi o noia vol ser com els seus amics i no vol ser com els seus mestres.

Bandura ho resumeix en tres passos:

  • Retenció (recordar el que un ha observat).
  • Reproducció (habilitat de reproduir la conducta) .
  • Motivació (una bona raó) per voler adoptar aquesta conducta.

Amb l’auge en l’ús de xarxes socials, l’Aprenentatge Social és cada vegada més i més interpretat com aprenentatge amb xarxes socials. L’aprenentatge social està creixent ràpidament, a través de plataformes obertes com Facebook o plataformes tancades com la Xarxa d’Aprenentatge Social incorporat (o Corporate Social Learning Network, en anglès). Les xarxes socials poden ser usades per empleats per contribuir, emmagatzemar, descobrir, buscar, aprendre, reaprendre, accionar, i revisar coneixements i eines; fent visible coneixements i informacions anteriorment ocultes. Des del punt de vista d’un empleat o aprenent -això també es considera com a Administració del Coneixement Personal ( ” personal knowledge management “, en anglès) o “treball intel·ligent” -per exemple: utilitzar blocs per exposar el seu treball, o usar contingut generat per diversos usuaris via plataformes com Wikipedia o YouTube per afegir coneixement segons sigui demandat, per exemple: quan tenen una pregunta o problema. Des d’un punt de vista organitzacional, l’aprenentatge social pot ser afegit com un element per a l’aprenentatge formal com els cursos d’un pensum -per afegir discussions, compartir experiències i lliçons apreses. També, l’aprenentatge social pot ser manejat més lliurement -per exemple: per a crear comunitats de pràctica (Communities of practice) per a grups amb membres similars com per exemple, nous empleats, equips o membres d’un projecte, o altres equips similars. L’objectiu de l’organització és fer l’aprenentatge més efectiu.