A la nostra era digital, estem immersos dins tecnologia digital de la informació i la comunicació, elements i tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de la informació. Pensem no sols en nosaltres com a docent, sinó en els nostres alumnes “nadius digitals“.

En l’àmbit educatiu també poder fer tot una sèrie de practiques educatives que milloren i donen sentit a l’aprenentatge, adequat als temps que vivim. Per exemple trobem internet, diverses aplicacions, xarxes socials… I hem de ser conscients dels avantatges i desavantatges o perills que suposen.

Els docents i els alumnes hem d’estar formats digitalment.

Pel que fa a el internet, els alumnes poder, entre d’altres coses, buscar informació, imatges i vídeos que ens interessen d’algun projecte que estem treballant.
Ens permet tenir vàries informacions ràpides i de diverses parts del mon. Crear dossiers digitals d’aula, blogs… També tenim a l’abast tot una sèrie d’aplicacions que ens fan més fàcil i més motivadora la nostra tasca. Per exemple aplicacions per fer vídeos, per avaluar, per aprendre (edu365..), etc. Després trobem les xarxes socials com Twiter que ens permeten fer debats de diferents temes, donar l’opinió, aprendre dels altres, etc. O Instagram que ens permet penjar fotos i veure la dels altres.

Per poder utilitzar tot això cal que el centre estigui dotat dispositius com ara ordinadors, portàtil, Tauletes, etc. I una bona connexió a internet per fer més fàcil aquetes pràctiques.

En resum, hi ha milers i milers pràctiques que s’han millorat gràcies a tecnologia. Unes pràctiques on pots aprendre dels altres i els altres aprenen de tu. Al final, doncs ens dóna tot un aprenentatge més ric i més complet.