L’ús adequat de les TIC en educació i en formació docent impliquen una transformació de les pràctiques formatives i de les concepcions i modalitats de treball. Així, la capacitació docent no només hauria impactar en el treball a l’aula, sigui física o virtual, d’un docent en particular, sinó que hauria de aconseguir contagiar a altres docents, convidant-los a un canvi o renovació. Aquest nou rol docent suposaria convertir-se en un facilitador o mediador de l’aprenentatge, i alhora dissenyador de situacions d’aprenentatges que incloguin tecnologies.
La funció de facilitació en entorns mediats per tecnologia és complexa ja que requereix conèixer les característiques de la tasca en si, les accions a realitzar, com així també les eines que necessitarà per a aquesta tasca.
Partim del concepte que la figura del facilitador no és la d’un capacitador, sinó la d’un suport que faciliti l’apropament als continguts curriculars a través de diferents recursos didàctics i tecnològics.
En el context actual, la funció de facilitació per part del professor hauria d’ocupar un lloc encara més rellevant, atès que la incorporació de tecnologies i entorns virtuals col·laboratius a l’aula requereixen de l’estudiant el desenvolupament de noves competències que demana el mercat, com ara autoaprenentatge , comunicació escrita, accés i filtrat d’informació, entre les principals.  La formació docent per a l’ús apropiat de TIC en el nivell superior d’ensenyament té múltiples variables vinculades. La necessitat de canvis profunds per part del docent ha de ser acompanyada per una gestió institucional que possibiliti al docent no només de noves eines i recursos sinó d’acció i reflexió que permetin un ús crític en les seves pràctiques a l’aula.
Un aspecte clau a tenir en compte és la conformació d’equips interdisciplinaris, de manera de potenciar l’adquisició d’habilitats i competències, tant tecnològiques com didàctiques, que comportin a generar processos d’interacció a través de comunitats virtuals.