He triat una activitat que és una pràctica de laboratori.
Normalment no faig pràctiques utilitzant un guió, els proprorciono un índex genèric que explica quins són els punts que ha de tenir un informe de la pràctica i segueixen, amb petites variacions aquest índex.
Característiques de l’activitat:
Tipus: Pràctica de laboratori
Curs: 2n ESO
Espai: Laboratori de Física i Química
Durada: 3 sessions
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
- Cal fer grups de 2 o 3 persones.
- Es dona als alumnes el títol de la pràctica.
- Se’ls proporciona el sòlid irregular (una pedra petita )
- Cal que cada grup busqui informació per saber:
- Què és la densitat.
- Quines magnituds són necessàries per determinar-la.
- Quins instruments del laboratori ens poden servir per mesurar aquestes magnituds
- Quan tots els grups tenen la informació, es posa en comú. Al final cal arribar a :
- d=m/V=massa/Volum
- A més han de saber que la massa es determina amb la balança
- La mesura del volum no és tan intuïtiva per tant es torna a fer un treball de recerca per trobar un mètode per determinar el volum de la pedra.
- Tots els grups busquen com determinar el volum de la pedra amb el material que tenim al laboratori. Es torna a posar en comú.
Alguns grups arriben a trobar un bon mètode, es discuteixen tots els proposats.
Si hi ha més d’un mètode vàlid per determinar el volum de la pedra, cada grup tria el que vol utilitzar.
- Es fa la pràctica i es grava en vídeo. En aquest vídeo cal que facin els comentaris de la part pràctica, expliquin les dificultats trobades, els possibles errors comesos i discuteixin els resultats obtinguts.
- Es visionen els diferents vídeos i es busquen possibles millores en el procediment experimental o en la realització de la pràctica. Cada grup analitza i valora la resta de grups.
Una variació de la pràctica és donar-los enlloc d’una pedra 3 trossos de diferents metalls i així poden determinar de quin metall es tracta i parlar de la densitat com a propietat característica…
En aquest cas la tecnologia ens serveix d’ajuda o suport a la pràctica.
Com bé he dit segueixo un mètode semblant al que podria ser el mètode científic. Per això s’utilitza la tecnologia al fer una cerca prèvia d’informació que ens serà útil a l’hora de dissenyar el propi experiment.
També a l’hora de fer divulgació i discussió de la nostra recerca, presentació en un vídeo ala resta de “comunitat científica”.
L’inconvenient és que si es treballa d’aquesta manera, alguns alumnes es perden i costa que es quedin amb el que és fonamental.
A vegades cal dirigir-los una mica ja que tenen idees o mètodes poc científics o difícils de dur a terme al laboratori escolar.
Deixa un comentari