Hola,
sóc conscient de que aquest és un tema polèmic que sovint desperta emocions intenses. A més, també crec que les investigacions científiques en aquest camp encara estan en una fase molt inicial i en estudis sobre efectes en el cervell humà és molt difícil tenir evidències concloents. Tenint-ho en compte la meva visió és la següent.
En primer lloc, jo estic convençut de que els smartphones ofereixen oportunitats i possibilitats positives, no només en la comunicació, sinó també en els camps de l’ensenyament i l’aprenentatge [1-6]. Des del meu punt de vista, crec que aquest no és el punt central del debat. Al mateix temps, considero que avui en dia ja tenim evidències fortes que apunten a efectes negatius i a alts riscos que poden comprometre el benestar de les persones i la seva capacitat de tenir una vida productiva, i això és especialment així en els nens i adolescents [7-10].
Crec que el punt central del debat i de la falta de consens és sobre l’abast i la gravetat d’aquests aspectes negatius i riscos. Un dels punts centrals de discussió dins i fora de la comunitat científica és de si es pot parlar d’addiccions en aquest cas en què no hi ha una ingestió de substàncies [7-15]. Recentment s’ha afegit com a addicció [16] el comportament compulsiu en les apostes en l’edició 5 del Manual Diagnòstic i Estatístic de Trastorns Mentals (DSM de l’angès). Aquest és el llibre de referència utilitzat pels Professionals de la Salut Mental als Estats Units [17]. Per tant, sembla ser que dins de la comunitat científica es considera que hi comença a haver prou evidències recolzant aquesta hipòtesi, sobretot des del punt de vista dels canvis de comportament que provoquen. A més, alguns estudis han trobat patrons semblants en els comportaments compulsius associats a l’ús de smartphones i als de les apostes [18]. Són molts, però, els que encara consideren que les addiccions a substàncies exògenes (que no són produïdes pel propi cos, com les drogues convencionals) són fonamentalment diferents a patologies en el comportament i les emocions provocades per estímuls externs sense ingestió de substàncies. Aquests darrers inclouríen l’ús de les Noves Tecnologies (NNTT). Pel que fa als mecanismes biològics en el cervell de l’ús de les NNTT, en la comunitat científica hi ha oberta la hipòtesi de que els seus estímuls alteren l’alliberament de substàncies químiques generades pel cervell d’una manera semblant a com algunes addiccions a substàncies ingerides [9-10]. Concretament, es creu que les NNTT afecten l’alliberament i captació de dopamina i oxcitocina, algunes de les molècules responsables per motivar-nos i fer-nos sentir bé amb molts dels comportaments quotidians. Aquesta hipòtesi és difícil de comprovar per la dificultat de mesurar aquestes substàncies en humans. En qualsevol cas, està clar que són necessàries més investigacions.
També crec important emfasitzar que en nens i adolescents el cervell està en desenvolupament. Tot just regions responsables per l’autocontrol de la impulsivitat i el processament d’estímuls novedosos són de les que més canvien durant l’adolescència [19-21]. Aquests són probablement alguns dels tipus d’estímul i comportaments més implicats en l’ús de les NNTT i que fan els adolescents especialment vulnerables a les addiccions [22].
Per tots aquests motius, considero que hi ha prou evidències que suggereixen un risc molt alt per al benestar i desenvolupament saludable dels adolescents com per a promoure l’ús d’aquests dispositius. A més, malgrat que aquestes evidències encara siguin sovint poc concloents pel que fa a l’abast d’aquests efectes, els potencials riscos són massa elevats com per a no prendre mesures dràstiques fins que no ho haguem estudiat més a fons. El cervell és un òrgan d’alta complexitat sobre el qual encara en sabem molt poc. Per aquest motiu, crec que és bo ser prudents i pacients a l’hora d’introduir nous elements i situacions molt diferents a aquells als que ha estat exposat en la major part de la seva història evolutiva.
Referències:
[1] 5 Benefits of Mobile Learning in the Modern Classroom (SchoolBox)
[2] 7 Benefits of Smartphones in Education: Enhancing Learning and Engagement (Medium)
https://medium.com/@EssayVid/7-benefits-of-smartphones-in-education-enhancing-learning-and-engagement-c2418c6793b5
[3] Kacetl, J., & Klímová, B. (2019). Use of smartphone applications in english language learning—A challenge for foreign language education. Education Sciences, 9(3), 179.
[4] The Potential of Using Smartphones in Teaching and Learning in Secondary School Education: A Literature Review Study – Time to Embrace the Mobile Devices in Classrooms
https://repositorioaberto.uab.pt/bitstream/10400.2/10094/1/TMPEL_MphatsoImwa.pdf
[5] Shin, D. H., Shin, Y. J., Choo, H., & Beom, K. (2011). Smartphones as smart pedagogical tools: Implications for smartphones as u-learning devices. Computers in Human Behavior, 27(6), 2207-2214.
http://www.etc.edu.cn/public/pages/reference-foreign/85.pdf
[6] Gros, B., & García-Peñalvo, F. J. (2016). Future trends in the design strategies and technological affordances of e-learning. Learning, design, and technology. An international compendium of theory, research, practice, and policy, 1-23.
https://www.researchgate.net/profile/Francisco-Garcia-Penalvo/publication/374737084_Future_Trends_in_the_Design_Strategies_and_Technological_Affordances_of_E-learning/links/6530dc081d6e8a70703c8971/Future-Trends-in-the-Design-Strategies-and-Technological-Affordances-of-E-learning.pdf
[7] Twenge, J. M., Martin, G. N., & Campbell, W. K. (2018). Decreases in psychological well-being among American adolescents after 2012 and links to screen time during the rise of smartphone technology. Emotion, 18(6), 765.
http://moglen.law.columbia.edu/CPC/AdolescentHappinessSmartphones-Emotion-2018.pdf
[8] Haug, S., Castro, R. P., Kwon, M., Filler, A., Kowatsch, T., & Schaub, M. P. (2015). Smartphone use and smartphone addiction among young people in Switzerland. Journal of behavioral addictions, 4(4), 299-307.
https://akjournals.com/downloadpdf/journals/2006/4/4/article-p299.pdf
[9] Haynes, T. (2018). Dopamine, Smartphones & You: A battle for your time
Article a Science in the News, canal de notícies de la Universitat de Harvard
[10] Shah S. (December 2020). Compare the market: Guide to screen addictions and responsible digital use
https://www.comparethemarket.com/broadband/content/screen-usage-guide/
[11] Panova, T., & Carbonell, X. (2018). Is smartphone addiction really an addiction?. Journal of behavioral addictions, 7(2), 252-259.
https://akjournals.com/downloadpdf/journals/2006/7/2/article-p252.pdf
[12] Martin, P. R., & Petry, N. M. (2005). Are non-substance-related addictions really addictions?. American Journal on Addictions, 14(1), 1-7.
https://www.researchgate.net/profile/Peter-Martin-12/publication/228034672_Are_Non-substance-related_Addictions_Really_Addictions/links/5c6d9b6792851c1c9df12458/Are-Non-substance-related-Addictions-Really-Addictions.pdf
[13] Potenza, M. N. (2006). Should addictive disorders include non‐substance‐related conditions?. Addiction, 101, 142-151.
https://www.uv.es/Choliz/AdiccionJuego01.pdf
[14] Emanuel, R., Bell, R., Cotton, C., Craig, J., Drummond, D., Gibson, S., … & Williams, A. (2015). The truth about smartphone addiction. College student journal, 49(2), 291-299.
https://www.researchgate.net/profile/Richard-Emanuel/publication/281243425_The_truth_about_smartphone_addiction/links/55dcc25008ae591b309ab7ae/The-truth-about-smartphone-addiction.pdf
[15] Kwon, M., Lee, J. Y., Won, W. Y., Park, J. W., Min, J. A., Hahn, C., … & Kim, D. J. (2013). Development and validation of a smartphone addiction scale (SAS). PloS one, 8(2), e56936.
https://journals.plos.org/plosone/article/file?id=10.1371/journal.pone.0056936&type=printable
[16] Grant, J. E., & Chamberlain, S. R. (2016). Expanding the definition of addiction: DSM-5 vs. ICD-11. CNS spectrums, 21(4), 300-303.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5328289/
[17] American Psychiatric Association: What is DSM and Why is it important?
https://www.psychiatry.org/psychiatrists/practice/dsm/frequently-asked-questions
[18] Liu, C. H., Lin, S. H., Pan, Y. C., & Lin, Y. H. (2016). Smartphone gaming and frequent use pattern associated with smartphone addiction. Medicine, 95(28).
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4956785/
[19] Casey, B. J., & Caudle, K. (2013). The teenage brain: Self control. Current directions in psychological science, 22(2), 82-87.
https://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/0963721413480170
[20] Galván, A. (2010). Adolescent development of the reward system. Frontiers in human neuroscience, 4, 1018.
https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/neuro.09.006.2010/pdf
[21] Rolls, E. T. (1994). Neurophysiology and cognitive functions of the striatum. Revue neurologique, 150(8-9), 648-660.
[22] Volkow, N. D. (2010). Drugs, brains, and behavior: The science of addiction. Retrieved on March, 23(2011), 255-169.
Deixa un comentari