Pel que fa aquesta sessió he aprés…

• La mitjana: cal reflexionar-hi perquè sense adonar-nos hi acabem anant per manca de temps de reflexió, d’escolta dels infants, per pors de canvi, per un currículum que ens apreta, per uns resultats de CCBB o de selectivitat….
• NO PROGRAMAR PER LA MITJANA NO VOL DIR ELIMINAR ELS SABERS, sembla que a vegades hi ha aquesta visió. Cal introduir sabers però que tothom hi tingui cabuda!

TASCA SESSIÓ 3

Amb la reflexió de la tasca queda constància de l’aprenentatge d’allò que vaig adquirint sessió rere sessió, per tant la comparteixo amb vosaltres

A partir de la visualització del vídeo d’en Todd Rose del Mite de la mitjana, i del debat generat en el vostre grup de treball et demanem que reflexionis i responguis aquestes preguntes.

1. Què en penses d’aquesta afirmació d’en Todd Rose? “…en el s.XXI, encara estem dissenyant entorns d’aprenentatge basats en els llibres de text pensats per a la mitjana d’estudiants”

És cert que encara queden moltes escoles que utilitzen els llibres de text en el procés d’aprenentatge, però desde fa uns anys també hi ha un gruix important d’escoles que van creure que calia fer un canvi en l’educació i en el seu PEC. Algunes han reduït llibres de text i d’altres els han eliminat completament, buscat metodologies actives que permeten la personalització dels aprenentatges per garantir tant la participació de tot l’alumnat en el procés d’aprenentatge com el progrés de tot l’alumnat del centre.

M’agradaria destacar que el fet d’eliminar els llibres de text no vol dir que aquella escola i/o aquella mestra/professor no estigui dissenyant entorns d’aprenentatge pensant en la mitjana. Quantes escoles han tret els llibres de text per crear-se dossiers propis? dossiers que s’utilitzen any rere any i no s’adapten a les característiques de l’alumnat del grup? quantes tasques de les que fa aquest alumnat encara són lluny de la seva realitat i per tant tampoc són funcionals i significatius?

Per tenir present la variabilitat de l’aula cal que la cultura de centre i els docents desenvolupin la seva tasca amb un canvi de mirada important, la que es desprèn del Decret d’inclusió, i s’impregnin del concepte d’inclusió escolar. Crec que només amb docents que vetllin per la presència, la participació i el progrés de tot l’alumnat de l’escola i/o l’aula; programant amb aquests conceptes, dissenyant pels marges i destinant moltes hores per poder múltiples opcions per l’aprenentatge, es podrà garantir que tot l’alumnat tingui cabuda a l’escola ordinària i pugui desenvolupar-s’hi amb èxit educatiu.

2. Estaries d’acord amb l’afirmació que un estudiant no és unidimensional, sinó que és multidimensional en el seu aprenentatge? 

Estic d’acord amb l’afirmació. Ja fa anys que sentim a parlar de les intel·ligències múltiples que corroboren l’afirmació de la pregunta. 

És evident, doncs, que per poder entendre i vetllar perquè l’alumnat pugui tenir èxit educatiu i/o afavorir el seu desenvolupament, haurem d’analitzar-lo des de les múltiples dimensions i com també aposta la neurociència, no oblidar l’entorn d’aquest infant. 

3. Quin impacte pot tenir sobre l’alumnat planificar per a la mitjana? 

Tal com comenta Todd Rose, planificar per la mitjana pot fer perdre molts talents i ser la causa de fracàs escolar en molt del nostre alumnat. 

Planificar per la mitjana pot fer despertar l’emoció de frustració quan tasca rere tasca l’alumn@ només observa fracassos perquè se li ha presentat tasques superiors a les seves capacitats, o avorriment quan el que se li presenta està a un nivell molt inferior al que realment podria desenvolupar. A més a més, quan es planifica per la mitjana sovint va lligat a realitzar tasca única amb opció única, fet que provoca que la dinàmica d’aula sigui o massa lenta per alguns o massa ràpida per d’altres. Sovint això provoca situacions on apareixen conductes disruptives o inhibitòries entre l’alumnat perquè el seu paper és poc actiu dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. 

Programar per la mitjana fa que el docent/professor tampoc tingui present la xarxa emocional dels nens i nenes, joves, perquè si es centrés en aquesta xarxa resulta inviable seguir desenvolupant la tasca docent a partir d’entorns d’aprenentatge d’opció única i/o de criteris d’avaluació establerts només per la mitjana del grup. Només podem tenir l’alumnat implicat si allò que es genera a l’aula motiva i els implica segons les competències de cadascú.

Programar per la mitjana doncs, genera frustració i poc progrès en la majoria de l’alumnat del grup-classe pel qual es dissenya el procés d’ensenyament-aprenentatge.

4. Què creus que hauries de tenir en compte per dissenyar o planificar una activitat educativa que contempli a tot l’alumnat?

Crec que per dissenyar o planificar una activitat que contempli a tot l’alumnat del grup cal tenir present les 3 xarxes de desenvolupament de les quals ens parla el DUA:

• xarxes afectives, per tenir a l’alumnat motivat i implicat. Caldrà que el docent/professor dissenyi l’activitat pensant en l’interès dels alumnes del seu grup i vagi reestructurant-la oferint opcions d’autoregulació perquè l’alumnat pugui anar mentenint l’esforç i la persistència amb la tasca que se li demana.
• xarxes de reconeixement, per garantir que tot l’alumnat té recursos per entendre i comprendre allò que haurà d’aprendre. Caldrà que la tasca hagi activitat els coneixements previs i que s’ofereixi amb diferents opcions de percepció (auditiva, text, imatges, gràfics, hipervincles…) i permeti l’ús de diferents llenguatges per part de l’alumn@ per garantir que cadascú pot aprendre en funció del que requereixi per millorar la comprensió del que es treballa.
• xarxes estratègiques, per assegurar que l’alumnat disposa d’estartègies per assolir els objectius plantejats. El docent haurà d’oferir múltiples opcions per a l’expressió, la manipulació i l’acció (tasques individuals-parella-grup; tasques manipulatives-paper-digital; opcions obertes en la tasca final d’allò que s’ha generat al llarg de la tasca o del procés d’ensenyament-aprenentatge…) i caldrà oferir bastides per anar regulant les funcions executives i el procés d’aprenentatge. Si volem alumnat que planifiqui i s’organitzi, especialment a etapes d’infantil i primària, caldrà el guiatge i/o modelatge de l’adult i el suport de bastides per ajudar-lo a anar regulant-se en el procés d’aprenentatge.

A més a més, caldrà dissenyar l’activitat en un espai on tot l’alumnat es senti segur. Sentir-se segur implicarà un treball d’acció tutorial amb el grup per tal d’acceptar la variabilitat  i l’error com a procés d’aprenentatge. A més a més, segons la tipologia d’alumn@s del grup-classe un espai segur també implicarà un disseny d’aquest que pugui ser predictible i on s’anticipi el temps de treball i/o la seqüència de la sessió. 

Així doncs, dissenyar o planificar una activitat educativa que contempli a tot l’alumnat requereix d’un docent/professor que posi al centre del procés d’aprenentatge a l’alumn@ i que la seva tasca estigui encaminada al guiatge i l’acompanyament de l’èxit educatiu de tot el seu alumnat.