David Bueno “La lletra amb dopamina entra!”

2.1. NEUROMITES

Anem a desmentir-ne alguns:

2.2 LA NEUROEDUCACIÓ

La NEUROEDUCACIÓ ha permès entendre com es desenvolupa el cervell de l’aprenent. Ens ajuda perquè aporta maneres de fer que pot ajudar a la Comunitat Educativa i als/les docents. Cal donar-hi pes, que els nostres processos d’ensenyament-aprenentatge vagin en la mateixa direcció que el que explica la neuroeducació!

Explica com aprenem per tal que tothom vagi avançant i aprenent. Ha permès trobar evidències científiques del coneixement del cervell per demostrar com s’aprèn. BASE CIENTÍFICA PER VALORAR LA NOSTRA TASCA DOCENT! 

Si seguim les pautes, podem explicar que allò que fem segueix una base científica.

• Fer vincle ajuda a l’aprenentatge.
• Cal activar motivació perquè allò quedi après
• L’entorn ajuda
• etc…

2.2.1 NEUROPLASTICITAT CEREBRAL

Ens van fer creure durant molt temps que hi ha X coses que només podem aprendre a X edat. 

Sempre hi ha plasticitat cerebral i sempre podem anar aprenent perquè sempre anem fent connexions. Caldria poder dir “això no ho has pogut aprendre, ENCARA!”, “no se’t donen bé les matemàtiques, ENCARA”

És cert que hi ha PODA NEURONAL, però això és per sobreviure. Anem deixant allò que és dèbil per anar integrant altres aspectes. És un procés natural i que e implica canvis (adolescència)

2.2.2 NEUROANATOMIA: LES EMOCIONS

Després de visualitzar el Vídeo de Mario Alonso Puig ” los profesores estáis despertando talentos y almas dormidas” (a partir minut 9) podem concloure:

“Què passa si vivim en estat d’ànim que no ens ajuda? desesperançat, frustrat, trist…”

• s’ha vist que l’àrea prefrontal és bàsica per aprendre, però si ens deixem portar per emocions destructives s’activen les amígdales, l’àrea prefrontal deixa de funcionar. Ens bloquegem i per això diem que l’estat d’ànim repercuteix en tots els aprenentatges i desenvolupament. 
• SISTEMA RETICULAR: ell busca allò que vols aconseguir (estar embarassada, tenir una moto….)
• amígdala i hipocamp, estan una al costat de l’altre i té a veure amb com aprenem i què recordem.

I a la nostra aula….

Tenim rèptils tranquils o dracs de Komodo, sempre enfadats i que se’ns fa impossible poder-hi entrar i accedir? 

• NO ES PODEN SOLUCIONAR ELS CONFLICTES EN 2’. No es pot separar la part social de l’emocional, la conducta de l’emocional.
•  Hi ha processos per “desinflamar” l’amígdala. Per això és important deixar temps per poder desinflamar- reduir l’emoció que estan sentint. CAL QUE ES CALMIN!

Com gestionem la nostra aula per reduir aspectes d’emocions on queden atrapats?

• Tenir present les emocions pot ajudar-nos per encaminar les nostres propostes per tal d’acompanyar a accedir a totes les propostes que s’ofereixen.
• També cal valorar la part emocional que ve de casa per poder entendre com està l’infant. Si estan atrapats, no hi ha diàleg possible i cal pensar en com reconduir l’estat d’ànim-emoció de l’almn@. (desmotivat, negativista amb el que oferim, trist..)

HEM DE VETLLAR PERQUÈ HI HAGI COMUNICACIÓ PER GARANTIR L’APRENENTATGE.

Com a docent cal entendre que la conducta va relacionada amb l’amígdala i no és intrínseca de l’alumn@.

COM TENIR-HO EN COMPTE A L’AULA? QUE CAL TENIR EN COMPTE PER VETLLAR PER L’APRENENTATGE?

• Treballar l’error com a font d’aprenentatge i no de frustració. Molta part social adquirida vs l’error.
• Cooperació: neurones mirall. Ajuden a l’aprenentatge! amb el COVID es va veure clar en la gent gran, que van fer davallada
• Mestr@ ha de fer de model: estar alegre, gaudir de la sessió, ..
• Proposar reptes, jocs i donar feedback per motivar l’alumnat i fer-los partícips en el seu aprenentatge.

I no ens podem oblidar de la motivació. Si tenim clar que el primer pas per l’aprenentatge és activar les xarxes afectives, la motivació del nostre alumnat resulta un ingredient clau a les sessions d’aprenentatge perquè…

Així doncs…

L’aprenentatge associat a les emocions positives es manté en la memòria durant més temps. RESSACA EMOCIONAL.

Si el camí per l’aprenentatge està ple d’emocions que estan a la motxilla de l’infant, si les connexions neuronals estan ocupades, difícilment podrà haver-hi espai per poder crear xarxes d’aprenentatge.

EL PROFESSORAT TAMBÉ TENIM EMOCIONS:

• Les tenim presents?
• Al nostre centre les tenen en compte? com ens cuidem entre nosaltres? podem expressar-nos, formem part del grup-claustre.

Si volem acompanyar al nostre alumnat en l’autoconeixement i la gestió de les emocions, resultarà important també vetllar per la nostra gestió emocional. Si som el mirall dels nostres aprenents, no cuidar-nos la part emocional, pot esdevenir una barrera important en el procés d’ensenyament-aprenentatge que generem a la nostra aula.

2.2.3 Neuroeducació i personalització

Vídeo David Bueno- BBVA aprendemos juntos-El país.

“ La educación lo que hace es sacar provecho del cerebro. Si a todo el mundo lo educamos de la misma manera habrà personas que le funcionara una cosa y a otros que no le funcionarà. Hace falta poder personalizar la educación para que todo el mundo pueda aprender mejor”

APRENDRE ÉS CANVIAR EL NOSTRE CERVELL: metàfora amb el que passa a les aules. Fer avions amb una explicació i diferents formats de paper.