Després de la formació he corroborat allò que ja vaig defensar al meu procés d’oposició:

ELS PLANS DE TREBALL GARANTEIXEIN UNA BONA INCLUSIÓ EDUCATIVA PERUQUÈ PERMETEN:

• Activar les 3 xarxes de la pauta DUA:
  • Xarxes afectives: com que l’alumnat és qui gestiona el seu temps de treball i escull les propostes a realitzar al llarg de 15 dies, es mostra implicat i motivat amb allò que vol fer. A més a més, en aquelles tasques que se’ls demana que treballin en grup o en parelles solen poder escollir sempre amb qui ho volen fer.
  • Xarxes de reconeixement: les tasques es presenten en diferents formats (paper, manipulatives, en format de joc, a l’ordinador, amb pictogrames per qui ho necessita..) per garantir l’adquisició i la comprensió dels sabers treballats. A més a més, és possible observar que hi ha infants que el seu PdT està adaptat amb pictogrames o imatges per tal que els sigui més fàcil poder escollir o avaluar-se la feina que vol fer o que ha desenvolupat. A les sessions del PdT a CI també s’observa que la mestra deixa escollir a l’alumnat si la tasca que és sobre paper la necessita amb lletra de pal, lligada o impremta. D’aquesta manera garanteix que tothom pugui realitzar la tasca en funció de les seves necessitats.
  • Xarxes estratègiques: Les tasques s’estructuren a partir de diferents formats d’agrupacions. Així doncs, l’alumnat troba tasques al Pla de Treball per a desenvolupar individualment, en parella, en petit grup (3 o 4) i  en gran grup. Quan han de treballar sobre paper (a partir de CM) l’alumnat ha d’escollir la tipologia de paper: se’ls deixa escollir si necessiten un paper blanc, pauta Montessori, full de ratlles, o paper quadriculat. L’alumnat per tant té múltiples opcions per a l’acció i l’expressió.
• Programar pels marges: tothom hi té cabuda i tothom pot progressar.

El fet que tothom estigui treballant tasques tan diverses al mateix temps ( a la nostra escola el PdT engloba les àrees de català, castellà i mates) permet que tot l’alumnat que ha de fer tasques adaptades al seu nivell les faci sentint-se part del grup. No és estrany observar que dins una zona de treball de llengua (taules rodones) hi hagi infants fent comprensions lectores molt diverses entre elles ja que sempre es té present la VARIABILITAT del grup-classe. Aquesta variabilitat és treballa en l’acció tutorial, per tal de garantir que tothom sent l’aula com a lloc segur on pot desenvolupar-se sense prejudicis ni “etiquetes”.

I si partim que la variabilitat és molt present a la nostra aula, quan hi ha estones de codocència, així l’enfoquem. Per tant quan hi ha un suport o les mestres d’atenció a la diversitat fan codocència, sovint es planteja al grup que la mestra estarà a X activitat i que han de recordar que aquells que creuen que els costa fer aquella tasca poden aprofitar per estar amb ella. D’aquesta manera, no només en surt beneficiat del suport l’infant de SIEI, sinó també la resta de l’alumnat.