Mòdul 5: Treball a l’aula amb dispositius mòbils

EL MÃ’BIL A L’AULA? IDEES, AVANTATGES, REPTES I POSSIBILITATS.

L’ús de la tecnologia mòbil a l’aula és un tema de debat actual entre tot tipus de docents i equips directius de centres educatius. És important entendre que no parlem de mobile-learning, és a dir, el conjunt de metodologies d’ensenyament-aprenentatge exclusivament mitjançant tecnologia mòbil per educar i aprendre en qualsevol moment i lloc; sinó de l’ús del mòbil com una eina més dins l’aula com els ordinadors, les tauletes, els llibres o les pintures.

Hi ha múltiples avantatges i reptes en l’ús d’aquesta tecnologia, si bé és cert que la controvèrsia està portant al fet que, per exemple els centres educatius impulsin una norma per prohibir usar el mòbil a les escoles o en canvi que la Generalitat potenciï l’ús del mòbil a les aules com a element pedagògic. Amb tot, més enllà dels recents canvis normatius, la veritat és que no hi ha una recepta única, sinó que el mòbil, com qualsevol altre element pedagògic, pot ser positiu o negatiu segons les necessitats de l’alumnat, professorat, els objectius d’aprenentatge, les activitats a realitzar, etc.

Avantatges

En l’actualitat tots estem acostumats a fer servir el telèfon mòbil, si bé és cert que, per desgràcia, no sempre ho fem servir adequadament tant adults com menors. De fet l’acció de prestar atenció al mòbil en lloc de a les persones amb les que estem acompanyats, és una cosa cada vegada més freqüent també entre els i les menors. No obstant això, aquest és un tema que poden treballar amb el mòbil a les aules de manera avantatjosa:

1. Aprendre a fer un bon ús de la tecnologia. Dins de l’aula es poden establir normes que s’han de complir. Així com el professorat sap utilitzar aquest aparell tecnològic, pot ensenyar al seu alumnat. A més, això permet treballar de manera real temes de seguretat i emfatitzar la competència digital.
2. Accés a Internet en tot moment, encara que no es disposi de l’aula d’ordinadors del centre. Disposar de mòbils a les aules permet una major flexibilitat per realitzar tasques connectades sense necessitat de disposar de l’aula d’informàtica. Això obre un món de possibilitats des del pupitre o el lloc on es trobi l’alumne: accedir als documents del professorat, llegir el diari, consultar i participar en el bloc de l’aula, aprendre a cercar, usar el diccionari, crear, editar i publicar contingut de text, àudio, imatge …
3. Ús d’eines educatives tecnològiques. Sense necessitat de disposar d’altres elements, sinó dels que els mateixos alumnes tenen, es pot treballar amb realitat augmentada dins de l’aula, QR, realitzar avaluacions o potser en el moment, completar projectes amb l’ús de xarxes socials, ús d’aplicacions específiques per matèries o competències, etc.
4. Augment de la motivació i participació. L’ús dels mòbils permet una comunicació diversa segons les necessitats de cada alumne o alumna, el que permet que la metodologia es personalitzi segons les seves necessitats, així com la manera de treball, de consulta, etc.
5. Permet fer el seguiment del mètode d’ensenyament-aprenentatge. Com en tota tasca, la tecnologia mòbil permet als estudiants portar el seu propi registre diari d’activitats, planificar l’estudi en temps i calendari, registres seves idees, etc. Com vèiem en el cas de la gamificació, pot facilitar una millora en el seguiment, així com introduir, per exemple, avaluació contínua.

Recursos: Entrevista a Narcís Vives

Reptes o desavantatges:

La utilització del mòbil a l’aula implica la necessitat de treballar totes les seves bondats, però també passa per assumir i fer front als reptes que suposa introduir-lo en el dia a dia escolar. Per descomptat, el no utilitzar el mòbil a l’aula pot ser una resposta més que adequada, ja que depèn de les característiques de l’alumnat i del professorat.

Així, alguns reptes que són necessaris afrontar són:

1. Procés d’adaptació. La dispersió, posada de límits, nivells d’atenció … són alguns dels grans pors que es tenen en un procés d’introducció de l’ús dels mòbils a les aules. Si bé és cert que poden donar-se, els professors que l’han utilitzat mostren que no són fets més diferents que amb la introducció d’altres elements com van ser els ordinadors. Per minimitzar-los, és important marcar normes d’ús del telèfon intel·ligent per a totes les persones de l’escola, també els adults, i fins i tot fer partícips als i les estudiants en la seva redacció.
2. Ús inadequat del telèfon mòbil. En ocasions l’ús del telèfon mòbil pot comportar accions negatives cap a altres persones com ciberbullying o ciberassetjament, sextorsió, publicacions negatives sobre docents en xarxes socials, etc., si bé això no és conseqüència de l’ús a l’aula, sinó de l’ús de manera genèrica , cosa que utilitzant el mòbil a l’aula es podria treballar en grup.
3. Manca d’objectius pedagògics. Potser un dels majors reptes com a docents és la introducció d’una nova eina amb un sentit, és a dir, dins d’una programació i d’una metodologia. Cal entendre que el mòbil no és la salvació dels nostres alumnes, sinó una eina més de treball.

Així doncs com a conclusió de les desavantatges diria que de forma general, alguns arguments en contra de l’ús dels dispositius a les escoles assenyalen que estar pendent de notificacions i interaccions amb altres en el món virtual dificulta la concentració sobre el que s’està fent en aquest moment, per exemple, participar a classe. Perquè l’aprenentatge sigui profitós, poder aportar, reflexionar, fer un comentari crític sobre el que s’està tractant o retenir la informació per després fer-ne ús cal mantenir un nivell màxim d’atenció alguna cosa difícil de conservar si s’està pendent del mòbil .

Ensenyar a utilitzar els mòbils, una oportunitat educativa

En definitiva, aprendre a fer un ús responsable de la tecnologia en general i del mòbil en concret és una oportunitat educativa. N’hi ha que opinen que la prohibició sobre el seu ús no servirà per a molt i aposten per construir un ús responsable amb els dispositius en què participi tota la comunitat educativa.